L'hort i l'hortolà (Pasqua 2019)

"El diumenge, molt de matí, les dones anaren al sepulcre". Aquesta informació la donen els quatre evangelis. També coincideixen en explicar que les dones van trobar la gran pedra de l'entrada desplaçada, i que un o dos àngels ‒ segons l'evangeli‒ els anunciaren que Jesús havia ressuscitat. 

Només l'evangeli de Joan senyala el detall que Maria Magdalena es quedà plorant vora el sepulcre, en algun lloc de l'hort, i que Jesús Ressuscitat es va fer trobadís. En un primer moment ella el confongué amb l'hortolà, però tot seguit el va reconèixer.  

L'evangeli de Joan, que explica detalls que els altres evangelis ometen, vol deixar constància que hi havia un hort al voltant del sepulcre, i que hi hauria un hortolà que en tenia cura. La raó d'aquests afegit no la sabem. Però sí que sabem que aquest espai va ser transformat a partir de l'any 135, quan l'emperador Adrià ocupà la ciutat i la romanitzà. L'hort va ser terraplenat i al damunt s'hi construí un temple romà. Calia fer oblidar la memòria de l'indret i del qui hi havia enterrat. Però no va ser així: el que havia estat edificat per esborrar la memòria del sepulcre de Jesús, serví per preservar-la. Així, quan santa Helena, la mare de l'emperador Constantí, manà d'excavar el lloc, descobriren el sepulcre, el mateix que aparegué obert i buit quan "el diumenge, molt de matí, les dones hi anaren". 

El 13 de setembre de l'any 335 es consagrava la gran basílica bizantina, que presentava una gran nau per les celebracions comunitàries i convertia la roca del Gòlgota i la roca de sepulcre en un recinte que permetés la veneració personal i les processons, com encara s'esdevé avui malgrat tantes i tantes reformes. La peregrina Egèria, dècades després de la consagració, visitava el Sant Sepulcre vers l'any 380, i deixà constància escrita de les celebracions d'aleshores, molt semblants a les que encara es fa avui. 

Tot continua en el mateix indret on començà; i tot començà on hauria d'haver acabat: en un sepulcre excavat a la roca, en un hort a les afores de les muralles de la ciutat. Allí va ser sepultat Jesús a corre-cuita. Allí, les dones i els deixebles Pere i Joan comprovaren atònits que el sepulcre era buit. Allí mateix Maria Magdalena i l'altra Maria el veieren ressuscitat, segons l'evangeli de Mateu. Allí mateix, segons l'evangeli de Joan, Maria Magdalena el veié malgrat la confusió inicial amb l'hortolà. 

D'aleshores ençà, malgrat tants i tants intents, subtils o violents, de terraplenar la fe en Jesús mort i ressuscitat, els creients reapareixen de nou, reproduint el mateix procés que s'esdevingué amb Jesús i el seu sepulcre. Perquè la darrera paraula és sempre la de Déu.