¿Ningú no t'ha condemnat? (Diumenge 5 Quaresma)

"¿Ningú no t'ha condemnat?" és la pregunta de Jesús a la dona acusada d'adulteri per la multitud. Una multitud que, tot sigui dit, s'esvaeix discretament al ser interpel·lada per Jesús. Dit amb termes jurídics, hi ha hagut una acusació popular però no ha calgut ni judici, ni sentència. "Tampoc jo no et condemno" segueix dient Jesús, que ha hagut de fer de jutge popular improvisat. Seguint amb el llenguatge judicial, el cas d'adulteri es resol ràpidament amb una vista prèvia, on l'acusació accepta amb un silenci els arguments del jutge.

L'evangeli ens ho pinta fàcil, massa fàcil. L'argument "aquell de vosaltres que estigui lliure de pecat que comenci a tirar pedres" funciona en l'àmbit religiós, però en l'àmbit judicial falla, perquè no és imparcial. Però és que Jesús no és gens imparcial en el cas de la dona. Ell la defensa davant la multitud perquè la sentència de ser apedregada no es correspon amb la gravetat del pecat. Jesús neutralitza el radicalisme de l'acusació amb el radicalisme de l'absolució. Però un cop feta la defensa i salvada la dona, li diu: "Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més". Quina elegància té Jesús en interpel·lar la multitud perquè reaccioni davant el més indefens! Però també quina elegància en interpel·lar la dona perquè assumeixi la seva culpa i no pequi més!

Ser multitud és molt còmode, només cal seguir els gurús de l'opinió pública o el mitjà de comunicació amb que tenim afinitat. Aleshores les acusacions o les defenses són ben enardides. Ja sabem del què parlo. Però Jesús es desmarca de l'opinió pública i interpel·la la consciència personal per defensar el més feble, tingui raó o no la tingui. Perquè amb el més feble tots ens hi atrevim, i li descarreguem les hipocresies que ens toca fer i els silencis que ens toca aguantar davant els més forts.

Per no condemnar, Jesús no condemnaria ni els nostres polítics que esperen sentència, i ho faria sense tenir en compte la condició de culpables o d'innocents que tant ens polaritza a nosaltres. Jesús només tindria en compte la seva condició d'indefensió davant la multitud que sempre es pensa tenir la raó.

Però enmig d'aquesta cursa judicial, embolcallada o millor dit embolicada, per una cursa electoral, no perdem de vista la cursa quaresmal vers la Pasqua. Tampoc la cursa que sant Pau proposa a la segona lectura: "corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist". Cert que hem de participar en curses terrenals, però sabent que són caduques i relatives. La cursa celestial ha de ser la més important per a un creient, i el temps de Quaresma, que ja se'ns acaba, és un magnífic entrenament que no podem desaprofitar.