Diumenge de Passió 2019

"He parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades". Aquesta descripció tan colpidora del Servent sofrent de Iahvè que fa el profeta Isaïes, retrata el dramatisme de la passió de Jesús que commemorem avui, diumenge de Passió o de Rams. 

Aquesta descripció també esdevé la prova del cotó de la nostra fe en Jesucrist. No es tracta d'avaluar la nostra capacitat psicològica o física de suportar el sofriment, perquè tots la tenim de manera inherent en major o menor mesura. Ens referim, ai las! a saber resistir les humiliacions, els atacs, els insults que rebem dels altres sense cap fonament. Si ens lloc de bullir-nos la sang i de contraatacar amb fogositat com ens acostuma a passar, som capaços de trobar un motiu de fe o un motiu d'estimació per resistir-ho, significarà que som el la bona direcció d'esdevenir deixebles de Jesucrist. 

Sant Pau, en el magnífic himne cristològic de la carta als Filipencs, senyala que val la pena seguir l'itinerari d'abaixament de Jesucrist perquè té un final espectacular. Jesucrist s'abaixà de la seva condició divina a la condició humana, i s'abaixà de la condició humana fins a ser considerat un ésser humà indigne: acceptà falses acusacions, acceptà un judici parcial, acceptà una condemna injusta que el portà a morir de manera vergonyosa. Tots aquesta abaixaments i acceptacions van ser el detonant de la seva resurrecció: "Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom". Oposadament als inputs exteriors i interiors que ens insisteixen en enlairar-nos el més amunt possible a la vida, la Sagrada Escriptura ens dóna el missatge contrari: que el camí genuí és l'abaixament per amor a Déu i per amor al proïsme. A qui hem de fer cas? 

El relat de la passió de sant Lluc que hem escoltat en versió abreujada es talla de manera intencionada quan Jesús és dipositat en el sepulcre. És el final de la història humana de Jesús en abaixament constant. Simultàniament, és l'inici de la història divina de Jesucrist en aixecament constant fins a les altures, al costat de Déu. És el que celebrarem la nit de Pasqua. Fins aleshores ens conhortem amb la pregària inicial de la missa: "Déu omnipotent i etern, vós, per donar-nos un model d'humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i que morís en la creu. Feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments per a poder participar en la seva resurrecció". Per Crist Senyor nostre. Amén!