TEMPLES VIUS DE DÉU

Dimarts, 22 de novembre de 2016

Sant Cecília, verge i màrtir

Ap 14, 14-19/Sl 95/Lc 21, 5-11

Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra... així de radical es mostra Jesús davant els elogis que els qui l’acompanyen fan del Temple de Jerusalem, acabat d’embellir per Herodes en un darrer acte per fer-se estimar del poble almenys en alguna cosa. I ja sabem com va acabar aquell temple, pocs anys després, el 70 d.C. per Titus.

M’he aturat a pensar de quina manera aquestes paraules podien estar-me dirigides avui. A mi, que també cerco aixopluc conscientment o inconscient en mil i una seguretats; a mi, que potser sense adonar-me també basteixo tot un edifici, una façana que aparenti bellesa i harmonia, com que tot va bé... Vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra... sentir-me dir això em fa por, però ha de ser així si crec de veritat que aquell que creu en Crist és fet una nova criatura, que tot allò que era vell ha passat i tot ha estat creat de nou. Seguir Jesús suposa tard o d’hora començar unes reformes a fons, acceptar que hi ha coses que han de morir perquè d’altres neixin, creixin i donin fruit per al Regne.

Estigueu alerta, no us deixeu enganyar... esdevenen així no sols unes paraules per saber llegir els signes dels temps i esperar no la fi del món, sinó el Rei del món, que canviarà la perspectiva de les coses... és també un avís per a mi avui perquè no em deixi entabanar per coses que tenen data de caducitat i cerqui viure ja i aquí les coses que han de durar per sempre.

Tot plegat, pot significar que no quedi pedra sobre pedra del temple que he fonamentat en els meus egoismes i mesquineses i així pugui néixer una cosa nova, una església, com deia Sant Silvà del Mont Athos: En les esglésies se celebra el culte i hi habita l’Esperit Sant. Però també la teva ànima ha de ser l’església de Déu.

Això no serà possible, crec, si no fem realitat per a nosaltres allò que, segons diu l’antífona de Vespres, fou la vida de Santa Cecília: La verge Santa Cecília duia sempre en el seu pit l’Evangeli del Senyor: nit i dia pregava i conversava amb el Senyor. Que no ens manqui la seva intercessió avui perquè puguem esdevenir temples vius de Déu.