El profeta Ezequiel irradia una imaginació desbordant amb
la imatge inspiradíssima de la deu d’aigua que surt del llindar del santuari i
que, lliscant pel torrent de Cedró, davalla per les valls desèrtiques omplint d’ufana
tots els racons, i arribant finalment al Mar Mort sanejant les seves aigües saladíssimes.
Aquesta imatge de la deu d'aigua vivificadora i refrescant és més agradable d'escoltar
durant les calors de l’estiu que amb els primers freds i ventades de tardor,
però tanmateix és una imatge que la litúrgia de la dedicació de la basílica del
Laterà es fa seva: ajuda a expressar el desig de comunió que brolla de la
primera catedral de la diòcesi de Roma amb tots els cristians de ritus llatí, i
també, amb tots els cristians dels altres ritus.
Ezequiel fa una lectura al·legòrica del jardí de l'Edèn
i l’adapta al temple de Jerusalem destruït. Des d'allí sortirà la deu de vida
que renovarà i transformarà tot l’entorn per dur, hostil, i difícil que pugui
ser. Son unes imatges entusiasmades i entusiasmadores dirigides a un poble
derrotat, ocupat pel babilonis, i exiliat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada