"Hem de pregar sempre, sense perdre mai
l'esperança" era el missatge introductori de la paràbola del jutge
sense entranyes i la vídua insistent. Podríem afegir que "hem de pregar
sempre, fins i tot havent perdut l'esperança", perquè així la recuperarem.
No
és fàcil el paper de la vídua insistint permanentment al jutge, però la
necessitat l'empeny. Si nosaltres defallim en la pregària deu ser perquè no ens
hi empeny la necessitat. Amb això els captaires del carrer ens donen una gran
lliçó d'humilitat i de perseverança, fixes en el seu lloc esperant que caiguin
les almoines. La seva fidelitat provocada per la necessitat ens convida a nosaltres
a ser captaires necessitats de pregària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada