dissabte, 12 de novembre del 2016

Pregar amb esperança i sense (Dissabte 32)

"Hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança" era el missatge introductori de la paràbola del jutge sense entranyes i la vídua insistent. Podríem afegir que "hem de pregar sempre, fins i tot havent perdut l'esperança", perquè així la recuperarem. 

No és fàcil el paper de la vídua insistint permanentment al jutge, però la necessitat l'empeny. Si nosaltres defallim en la pregària deu ser perquè no ens hi empeny la necessitat. Amb això els captaires del carrer ens donen una gran lliçó d'humilitat i de perseverança, fixes en el seu lloc esperant que caiguin les almoines. La seva fidelitat provocada per la necessitat ens convida a nosaltres a ser captaires necessitats de pregària.