LA NECESSITAT D'ESCOLTAR UN "T'ESTIMO"

Dimecres, 2 de novembre de 2016

Commemoració de tots els fidels difunts

Is 25, 6a.7-9/Sl 22/1 Te 4, 13-18/Jn 11, 17-27

No que ens ho hagin de dir massa sovint, potser ens arribaria a sonar un xic fals o sobractuat, però de tant en tant crec que tots necessitem una paraula d’ànim, d’afecte, de reconeixement. Com els esposos que de tant en tant han de dir-se “t’estimo”, “gràcies” o “perdó”, segons convingui, per fer palesa l’estimació quotidiana...; com els amics que també tot sovint han de trobar-se o trucar-se quan les coses no van bé per fer evident que l’amistat és de veritat i no cosa d’un interès insà; com el malalt que manta vegada necessita una presència amiga que li digui, amb aquestes o unes altres paraules: “No tinguis por, no marxo del teu costat, sóc aquí”. Els cristians no som diferents, ja Jesús ho sabia prou i l’Església amb la Commemoració d’avui, també porta fins a nosaltres paraules d’ànim i de coratge perquè també nosaltres tenim necessitat de sentir-les, paraules que vénen de Jesús mateix per omplir el nostre cor d’esperança, encara que aquest pugui estar tastant el dolor o el patiment per la pèrdua recent d’algú estimat.

Aquestes paraules d’ànim prenen, en llavis del profeta Isaïes, la forma d’una promesa que sona increïble a curt termini: El Senyor de l’univers... engolirà per sempre la Mort. Que en lletres de sant Pau volen ser paraules per ser repetides i compartides, com un gran tresor: Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules. Però que en llavis de Jesús, en el seu signe profètic tot ressuscitant Llàtzer, que esdevé preludi de la realitat que és tenir com a Pare el Déu que és Déu de vius i de morts, ens diu: Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. HO CREUS AIXÒ?

I avui aquesta pregunta de Jesús ens arriba després de celebrar ahir la munió de sants i santes, coneguts i desconeguts, que tasten ja aquesta realitat amb els quals compartim un mateix baptisme, una mateixa redempció, una mateixa esperança. Avui, aquesta pregunta de Jesús, aquest, HO CREUS AIXÒ? hauria de ressonar ben al fons del nostre cor i esdevenir com una gran ona d’esperança i consol que omplís i il·luminés cada racó de nosaltres on encara hi poden niar el descoratjament, el dubte, la por per la incertesa pròpia o dels nostres estimats: HO CREUS AIXÒ? Perquè creure Jesús ho canvia tot. Perquè creure Jesús és reconèixer que és l’Anyell immolat que ens ha fet passar de mort a vida, el Senyor que amb veu forta i potent ens diu a tots, a vius i a morts: T’ESTIMO. I res del que Ell estima està condemnat a perdre’s per sempre.