Filèmon
fou el destinatari personal d'una carta de sant Pau on se l'anomena
col·laborador seu. Suposem que Filèmon tindria cura d'alguna comunitat i ho
faria prou bé a jutjar pel li diu sant Pau: "He sabut que, per tu, els cors dels creients han trobat repòs".
Però l'apòstol li demana un plus, acollir el seu antic esclau Onèsim ja no com
un esclau sinó com un germà estimat.
Quina
renúncia li està demanant l'Apòstol! Aquesta petició tan genuïnament fraterna potser
implicaria que Filèmon assumís les tasques que abans faria l'esclau: netejar,
cuinar, rentar, comprar. Ara hauria de tenir cura de la comunitat i també de la
casa, fent alhora de Filèmon i d'Onèsim, un equilibri no gens fàcil, però que
mostra un estil cristià de viure i de relacionar-se que no sempre sabem portar
a la pràctica ni en la vida social ni en la vida eclesial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada