diumenge, 20 de novembre del 2016

EL REI DELS JUEUS... I MEU!

Diumenge XXXIV, 20 de novembre de 2016
Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, 
Rei de tot el món
2 Sa 5, 1-3/Sl 121/Col 1, 12-20/Lc 23, 35-43

El Rei dels jueus, un títol curt posat en el lloc més visible d’una creu, instrument de tortura, és el títol aplicat a Jesús. Qui ho havia de dir que aquell jove rabí vingut de la Galilea, havia d’acabar mort en una creu com un sediciós més? Podem entendre aleshores les burles fetes als primers cristians quan aquests predicaven o morien donant la vida per un Jesús mort en creu vingudes de gent que tenien per déus divinitats que ho podien fer tot, que podien destruir-ho tot, que ho podien sotmetre tot... déus capriciosos i violents que eren temuts, més que no pas estimats.

Encara avui, però, ens escandalitza un Rei com Jesús, o no? Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn... allò que deien els israelites a David abans de fer-lo Rei és fa realitat profunda quan parlem d’aquest Jesús Rei. Perquè s’ha fet familiar nostre, carn de la nostra carn i os del nostre os en fer-se un de nosaltres, en no ser-li estalviats ni la fam, ni la pena, ni el dolor. Sí, en la vida i en la mort un en tot com nosaltres. A aquest Rei que és Jesús i que avui celebrem com la darrera festa de l’any litúrgic se’l comprèn només si ens posem com Maria i Joan al peu de la creu, el seu veritable tron. Fins i tot en la glòria quan seu al seu tron de Rei no deixa de ser l’Anyell que ha estat immolat.

Però podríem pensar, com a vegades ho fem per excusar-nos, que Jesús podia abaixar-se, suportar-ho tot, perquè era Déu, com si pogués aguantar el dolor, la traïció, la burla, l’escarni, els cops perquè tenia súper-poders. Pensar això es no entendre, no creure en la veritable humanitat de Jesús. Potser ho fem perquè albirem que la seva manera de ser Rei ens crida a imitar-lo, a fer com Ell, a viure com Ell, a estimar com Ell... a no fer ús de la força o el poder, com no va fer-ho davant les burles dels qui l’escarnien al peu de la creu... i això ens fa por. Celebrar avui que Jesús és Rei és desitjar que vingui el Regne i construir-lo a la manera de Jesús.

Dins la nostra celebració s’escau també de celebrar la festa de la nostra parròquia, celebrar Sant Martí de Tours. Celebrar sant Martí és celebrar que construir el Regne és possible, com ho han estat fent al llarg dels segles homes i dones normals i corrents, com nosaltres. La imatge més coneguda de sant Martí, la més representada, és la de partir la seva capa amb un pobre nu que demanava a les portes de la ciutat. No és tan coneguda però la seva faceta de bisbe, del germà preocupat per la seva gent i, en canvi, Sulpici Sever ens dóna un retrat de Sant Martí que també és bonic de recordar: l’home malalt, tocat de mort, però que es capaç de fer kilòmetres per posar pau en una comunitat de clergues de la seva diòcesi. A la fi dels seus dies es diu que va pregar així: Senyor, si encara sóc necessari al vostre poble, no defujo el treball; que es faci la vostra voluntat. Sant Martí va entendre què era ser imitador del seu Rei. Aquell que no defugí el camí de la creu, que donà la seva vida per nosaltres, que acollia tothom que feia el bé a tothom... en sant Martí va tenir un bon imitador. Avui ell ens esperona a demanar-nos: A què em crida Jesús? Què puc fer jo per fer evident que el Regne és ja aquí? Celebrar és a la vegada pregar, confessar i viure allò que celebrem. Que el Senyor ens mostri i ens ajudi a fer bé la nostra part! Bona Festa Major!