Tots som Zaqueu (Diumenge 31)

Les investigacions antifrau que es realitzen fa anys a Catalunya i a Espanya han afectat a presidents, ministres, alcaldes, regidors, jutges, esportistes, partits polítics, directors d'institucions musicals i directors d'entitats bancàries. Noms i cognoms llueixen en els titulars dels mitjans de comunicació amb la conseqüència que amén del judici a que siguin sotmesos, la societat els ha estitgmatitzat per sempre més.

Imaginem-nos, per fer-ho solemne, que el papa Francesc vingués a Barcelona i organitzés un dinar amb algun d'aquests personatges. O fem-ho més local, que ho fes l'arquebisbe de Barcelona o el rector de Sarrià; o més proper encara, que els caputxins de Sarrià el convidéssim a dinar. Podem imaginar com plouríen les crítiques!

Fixem-nos que seria una reproducció quasi exacte de l'episodi de Zaqueu, un cap de cobradors d'impostos i ric, envejat pels altres per tocar tant de diner, i també malvist per defraudador ―com ell mateix reconeixerà posteriorment. Jesús, sempre trencador, no se li acut res més que convidar-se a dinar a casa d'ell. Les reaccions són immediates: "Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador".

Però Zaqueu, encara que fos ric aprofitant-se de la suor dels altres, també tenia dret a ser perdonat, com els Zaqueus moderns que hem citat. Ells també són fills d'Abraham com deia Jesús. Ells també són mereixedors de la pietat divina com mencionava la primera lectura amb frases tan sentides com: "Perquè ho podeu tot, us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se" i també "Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu".

Nosaltres, encara que no ocupem portades, també som Zaqueus, defraudant de moltes maneres: en primer lloc a Déu i a nosaltres mateixos per no exprimir els dons que Déu ens ha regalat; en segon lloc defraudant als qui més ens estimen o formen el nostre nucli de vida, aprofitant-nos de la seva confiança i esquivant responsabilitats; en tercer lloc la comunitat eclesial o la societat a les quals també defraudem no només evadint impostos sinó evadint-nos del compromís comunitari o social amb l'excusa que estem mal dirigits o pensant que no mereixen la nostra col·laboració.

Però Jesús, coneixedor de les defraudacions de cadascú, seguirà dient: "Baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva".