LLUC ÉS L'ÚNIC QUE S'HA QUEDAT AMB MI

Dimarts, 18 d’octubre de 2016

Sant Lluc, Evangelista

2 Tm 4, 10-17b/Sl 144/Lc 10, 1-9

De l’Evangelista Lluc la Tradició ens diu poques coses. Sabem que és l’autor del tercer evangeli i del llibre dels Fets dels Apòstols i que era metge per una referència que apareix en una carta de Pau als cristians de Colosses (4, 14: Us saluda Lluc, el metge estimat, i Dimàs). Però, la referència més bonica que podem trobar sobre Lluc és la que hem escoltat avui en la primera lectura: Dimàs, per amor a aquest món, m’ha abandonat i se n’ha anat a Tessalònica, Crescent ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia. Lluc és l’únic que s’ha quedat amb mi.

Podem llegir l’Evangeli d’avui en clau del que és un veritable apòstol, de quines són les seves característiques i tindríem una bona teoria per a meditar i fer-la nostra. L’apòstol, segons Lluc, no és algú del cercle tancat dels Dotze, és simplement algú que se sent cridat i enviat per Jesús, com aquests setanta-dos que ens parlen d’universalitat i que ens fan sentir part d’aquest cercle dels cridats per Jesús; l’apòstol és també aquell que no porta bossa, ni sarró, ni calçat, és a dir, que sense llast, ni riqueses, ni poder (no podria ser d’altra manera per no fer de la Bona Nova un negoci) porta arreu el missatge del Mestre; l’apòstol és també aquell que té un cor abrusat per aquest missatge de manera que el porta a deixar-ho tot per la missió i ha fer-ho amb urgència i radicalitat (expressat amb aquest estrany no us atureu a saludar ningú pel camí); que porta, primer de tot, la Pau en aquesta casa i que, allà on és ben rebut, té la possibilitat de compartir la taula, de guarir els malalts i proclamar sense noses que el Regne de Déu és a prop vostre. Com deia, podem llegir l’Evangeli amb aquesta clau, però ens quedaríem només amb la teoria, doncs això són només, per dir-ho d’alguna manera, els estatuts de l’apòstol. Però el bonic és trobar algú, com se’ns diu de Lluc, que en els moments de més desencís de Pau, en els moments de més dificultat, Lluc és l’únic que s’ha quedat amb ell.

Aquesta senzilla referència sobre Lluc ens posa sobre la taula una manera concreta de ser apòstol, que no té a veure ni amb la litúrgia ni amb la predicació, sinó amb aquelles  obres que fan real la irrupció del Regne de Déu enmig nostre: Acollir el diferent, donar de menjar a l’afamat, passar hores a la capçalera del llit d’un malalt o, com Lluc, fer costat a l’amic en els moments difícils de la incomprensió o la soledat, són les obres de misericòrdia que fan real aquest Regne. Que celebrar la festa d’avui sigui per a nosaltres prendre aquest testimoni de la concreció perquè puguem portar l’Evangeli de la Pau i de la Misericòrdia arreu amb l’exemple i les obres senzilles de cada dia.