Pilot automàtic

 Fa poc hi hagut el primer accident mortal en un automòbil conduït amb pilot automàtic. El cotxe anava a gran velocitat i va xocar amb un camió que havia fet una maniobra estranya. El pilot automàtic va mal interpretar-la i va fer que l’automòbil acabés estavellant-se darrera del camió. Mentrestant l’ocupant, totalment despreocupat de la conducció, estava veient la pel·lícula de Harry Potter, totalment refiat de les possibilitats de la conducció automàtica del vehicle.

Un periodista recordava dues frases del film de Harry Potter que contradeien precisament el que feia  l’ocupant (no conductor) del cotxe. La primera era: “no és bo deixar-se arrossegar pels somnis i oblidar-se de viure”. La segona frase era: “És l’hora de triar entre el que és fàcil i el que és correcte”.

I, certament, quan vivim massa submergits en el nostre món, pendents de les nostres pròpies pel·lícules,  la nostra vida la sentim més segura, més coneguda, però podem oblidar-nos de viure, perquè viure, en un dels sentits més genuïns, vol dir decidir. I cal decidir, no escollint el més fàcil, sinó allò que és correcte. I això no es pot delegar a un pilot automàtic, ni a les enquestes o sota la pressió del que diran. Cal deixar de mirar les nostres pròpies pel·lícules i agafar el volant de les nostres vides. I és això el que categòricament diu Jesús per dues vegades en el text de l’Evangeli d’avui: “Has respost bé: fes-ho així i viuràs”. I al final de la paràbola del bon samarità torna a dir: “Doncs tu fes igual”.

Cal deixar les nostres pel·lícules i agafar el volant i mirar al davant. El cotxe cal que el portis tu. Però les conseqüències poden afectar, i molt seriosament, als altres, tant el que fas, com el que no fas. Tant el sacerdot com el levita tenien posat el pilot automàtic. Estaven tancats en ells mateixos i veien les seves pròpies pel·lícules. Un ferit  a prop del camí dóna peu a tota classe de pel·lícules, que, ara, fins i tot tenen versió a les xarxes i al cine: “Pot ser una emboscada”, “pot ser que m’encomani alguna malaltia”, “ara no puc: tinc el temps molt just”.

Però sonen amb força les paraules del Mestre: “tu fes igual”. Fes igual que el Mestre, que el bon Samarità en majúscula. Fes igual que Jesús, que és el qui s’ha aturat al meu costat i ha guarit les meves malalties, com diu el prefaci que avui resarem: “ha vessat sobre les nostres ferides l’oli del consol i el vi de l’esperança”.

Per això les seves paraules sonen no simplement com un imperatiu moral, sinó com una promesa de vida. Jesús li diu al fariseu que faci igual; però primerament li havia dit que aquí hi ha la vida. Li diu: “fes-ho i viuràs”.  Ell que, com diu Pau, és imatge del Déu invisible, és la plenitud de tot el que existeix. Per Ell s’ha reconciliat tot l’univers. Ell és la vida. La nostra vida.

No és bo deixar-se arrossegar pels somnis, per les pel·lícules que ens muntem. Cal escollir entre el que és fàcil i el que cal fer. Cal escollir Aquell que ens ha escollit. Cal aturar-se a la vora del camí per guarir Aquell que és la medecina dels nostres mals. El qui és la font de la vida.