Qui són els altres per a mi? (Diumenge 15)

Brillant la síntesi que el mestre de la Llei fa de la Torà en l'episodi de l'evangeli. Per un costat emfatitza la preeminència divina: "Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament". És un frase extreta del credo del judaisme que trobem en el llibre del Deuteronomi i que forma part del "Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és u". Però el mestre de Llei no oblida les relacions humanes i cita un verset del llibre del Levític, de l'anomenat Codi de Santedat: "Estima els altres com a tu mateix". Insistim, una síntesi brillant de la Llei de Moisès: primer la dimensió vertical de la fe en Déu, i segon la dimensió horitzontal de sol·licitud pels altres.

Però tan destacable com la síntesi ho és la pregunta que afegeix el mestre de la Llei: "Per a mi ¿qui són aquest altres?". La pregunta és molt incisiva, perquè el mestre de la Llei demana a Jesús que interpreti la frase del Levític "Estima els altres com a tu mateix". "Els altres" ¿són només els qui formen el poble d'Israel, o es refereix també als estrangers que hi ha enmig nostre? S'ha d'entendre "els altres" en sentit restringit o en sentit ample? Aquesta seria, més detalladament, la pregunta del mestre de la Llei. La resposta de Jesús, amb la paràbola del bon samarità és ben eloqüent: "els altres" són també els estrangers, no únicament els nacionals.

Aquest qüestionament del mestre de la Llei travessa espai i temps, i podem posar-lo directament en els nostres llavis: ¿qui són aquest altres que he d'estimar com a mi mateix? La resposta segueix essent evident: els estrangers, els immigrats, els indocumentats. Però la realitat segueix posant-nos en evidència, perquè "els altres" a qui estimo com a mi mateix són en el fons els més propers. Després hi ha "uns altres" que passaré de llarg com fan el sacerdot i el levita de la paràbola, o que ajudaré si estan necessitats però sense preocupar-me en excés, o procurant que no afecti en la meva vida.

El llibre del Levític és molt eloqüent amb el seu missatge: els estrangers són també els altres a estimar com si fossin dels meus. La tradició jueva esquivava la radicalitat d'aquest missatge discutint el sentit de l'expressió "els altres". Jesús no posa sordina al missatge del Levític, i els cristians defensem aquesta universalitat mentre l'estranger no estigui massa a prop o no em dugi massa maldecaps. La pregunta ¿Qui són els altres per a mi? segueix més viva que mai a casa nostra i a Europa. La mare Teresa de Calcuta, fidel al missatge de Jesús i del Levític deia: "Hem d'estimar fins al punt que ens faci mal".