Solidaritat o propaganda?

A mitjans de juny, Bill Gates va anunciar des del pis 68è d’una torre de Manhattan la donació de 100.000 pollastres per combatre la pobresa. Gestos com aquest no són estranys entre els personatges més rics del planeta, les grans empreses, la banca o els polítics i no hi saps veure on comença el sentit de solidaritat, l’extravagància, el màrqueting o el desig de dominar i fer callar les organitzacions  humanitàries.

De fet el papa Francesc, per aquelles mateixes dates, es va assabentar que una organització que ell va fundar a favor dels desvalguts quan era arquebisbe de Buenos Aires havia rebut una forta suma provinent d’un ric propietari argentí que, a la vegada, estava posat en el món de la política. El papa va reaccionar immediatament i va telefonar al director d’aquella organització dient-li que immediatament tornés aquells diners. El missatge de Jesús no va per aquests camins d’anar a la recerca de quantioses donacions. Vol, això sí, una Església a favor dels pobres; però una Església pobra a favor dels pobres.

És  Jesús qui envia els seus deixebles. Els cristians ens hem de sentir enviats per Jesús, no anem en nom de cap altre. Com menys lligats a altres interessos, millor. Hem d’experimentar i viure que Ell ens envia i ens sosté i no quedar presoners dels grans d’aquest món, siguin polítics, empreses o bancs. No esdevenir publicitat per a ningú. És Jesús que ens envia: ens envia a nosaltres, a tu, a mi.

I ens envia amb l’esperit de les benaurances: “Benaurats els pobres en l’esperit; d’ells és el Regne de Déu”. Per això ens envia pobres, sense bossa pel camí, ni sarró ni calçat. Ens envia sense grans paraments, amb pobresa i senzillesa. A la muntanya de les benaurances, Jesús també va dir “benaurats els qui posen pau; seran anomenats fills de Déu.” És a dir, som enviats com a portadors de pau. Diu Jesús: “Quan entreu en una casa digueu primer: pau en aquesta casa!”  I, encara més, demana estimar els enemics. Per això, conscient dels perills, ens envia com anyells enmig de llops, però sense armes, sense bastó.  “Benaurats els compassius, Déu els compadirà”. Per això, com la mà estesa de Jesús, ens envia a guarir, ens envia per consolar: “com una mare consola el seu fill, a Jerusalem sereu consolats”, diu Isaïes. “Benaurats vosaltres quan us ofendran i perseguiran per causa meva”: la dificultat de seguir Jesús ja la preveia ell mateix i volia que en fóssim conscients des del començament.

No partim del nostre esforç, ni de la seguretat d’una subvenció, o el recolzament i influència dels poderosos. Normalment és al contrari. Ni tan sols cal partir d’un programa ben fet i planificat, sinó d’un fet que ja ha succeït. Com diu sant Pau: “l’únic que val és que hàgim estat creats de nou”. És el que anuncien els deixebles: “El Regne de Déu és a prop vostre”. Per això, malgrat que nosaltres ho diem molt, Jesús no ens envia a sembrar sinó a segar, en una collita abundant. La collita és abundant! Ja hi és! És el que diu Jesús: “Hi ha molt per segar”. Aquesta és la gran conversió que ens demana l’Evangeli: passar de ser sembradors a segadors. Ens cal demanar uns ulls que ens facin veure una collita abundant allà on nosaltres veiem terra deserta i seca on cal sembrar amb molt d’esforç.

Hem de superar les grans visions de les estadístiques, les grans inversions, els grans mitjans i fixar-nos en aquell que tenim al davant. Obrir els ulls i veure la gran collita. I el que la nova creació ens demana és certament donar, però sobretot donar-nos. I, encara més, saber acollir des de la nostra pobresa el Regne que és a prop nostre que és en la persona de Jesús. Ell és el Regne. En Ell s’acompleix tot el que podem desitjar. “Ell és la nostra alegria, com diu el salm. Ell és qui ens dóna els ulls nous que ens fan veure com de gran és la collita i ens ensenyar a segar, a collir per arreplegar en Ell la nova Jerusalem on brolla com un riu el consol maternal de Déu.