FUGIR

Fa dos dies que, en una escola de Barcelona, dos nens es van escapar. Tenen 5 anys. Van sortir de l’escola tot aprofitant l’enrenou que es forma a la porta de l’escola al migdia. Hi ha pares que vénen a buscar als seus fills per dinar. Ells, però, s’haurien d’haver quedat a dinar, però ja al matí tenien planificat de marxar. Eren un nen i una nena. Agafats de la mà, van sortir sols pels carrers de Ciutat Vella fins arribar a Valldoreix. El nen volia  ensenyar la seva casa a la seva amiga. Ningú no es va fixar en ells. Pujaren Rambles amunt, fins arribar al metro. Allí, aprofitant que un adult entrava, es van enganxar amb ell i passaren fins arribar a l’andana. Va ser ja dins del tren on una dona, que els trobà agafats de la mà, asseguts, rient i sense companyia de cap adult, ho va fer saber a la policia. Faltaven pocs minuts per arribar a on s’havien proposat i foren interceptats per dos policies que posaren fi a la seva aventura.

Aquests dos menuts van esquivar mirades, cotxes, prohibicions, gossos, sense diners pujaren al tren, i estigueren a punt d’arribar a on volien arribar. La policia els va interceptar.

Jesús ressuscitat, com un nen entremaliat, vol fer-nos sortir i, com aquell nen, portar-nos a casa seva. Nosaltres estem tancats per la por i ens lliguen tants tòpics i frases fetes... Estem tancats en una escola global. Tantes prohibicions formulades o implícites del pensament únic que ens sermoneja contínuament tant a la TV, com a les xarxes, com en les converses. Estem atrapats per la llei formulada o implícita. Ens fa por fins i tot pensar diferent. És una escola constant que té altaveus fins al bell mig de casa nostra. I per moltes divergències que hi hagi entre aquestes veus, totes elles tenen un símptoma comú: no saber cap a on anem.

El dia de Pentecosta, els jueus, celebren la donació de la llei. Nosaltres celebrem el do de l’Esperit, el foc, el vent, l’aigua, que tot ho renova. Jesús ressuscitat, tot donant-nos el seu Esperit, ens vol fer sortir de la llei, nova o vella, ens vol fer sortir de l’escola global, del pensament únic. Diu Jesús: “He vingut a calar foc a la terra i com voldria veure-la cremar.” Com aquell nen, Jesús ens vol agafar fort de la mà i fer-nos entrar a casa seva. Però abans d’entrar a casa d’ell, ell vol entrar a casa nostra, fer-la trontollar, omplir-la de foc. Com el matí de Pentecosta.

Agafem-nos fort a la mà d’aquest nen, d’aquest pobre, que passa sobre lleis i pors. Segur que trobarem, també nosaltres, els policies, com el nen de l’escola, com Jesús. Però Jesús sí que arriba on vol, sap on vol anar i ens hi porta amb la força del seu Esperit.

Deixem que l’aire suau assereni en nostre cor. Deixem que la rosada ens amari, com en la consagració quan diem: “Santifiqueu , doncs, aquestes ofrenes, fent que hi davalli el vostre Esperit com la rosada, perquè es converteixin en el cos i la sang de Jesucrist, nostre Senyor”. Que aquest mateix Esperit ens converteixi a tots nosaltres en el seu cos i la seva sang.