"En
el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant". Amb aquestes paraules i
fent simultàniament el senyal de la creu començàvem la celebració. L'acabarem de
manera semblant, rebent la benedicció en el nom del Pare, i del Fill i de
l'Esperit Sant. Aquestes invocacions, acompanyades del senyal de la creu, obren
i tanquen les nostres celebracions litúrgiques. Però també les incorporem a la
nostra quotidianitat segons la nostra educació o sensibilitat religiosa: amb
elles iniciem la pregària personal, beneïm la taula abans dels àpats; les utilitzem
quan entrem i sortim d'una església o hi passem pel davant; quan venerem una
imatge en un santuari; quan sortim de casa al matí; abans de fer quelcom
important; abans d'iniciar una competició esportiva, etc...
Per
això podem afirmar que el senyal de la creu acompanyat de la frase "En el
nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant" és molt més que un ritualisme
o un costum adquirit. Encara que pugui esdevenir quelcom rutinari en el sentit
més pejoratiu del mot, el gest no deixa de reflectir que tenim en compte la dimensió
transcendent de la nostra vida, que volem estar oberts a la presència de Déu en
aquell moment especial o durant la jornada, i la manera més senzilla és fer-ho
així. O diguem-ho d'una altra manera, fent el senyal de la creu i invocant el
nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant, reconeixem que no tot depèn de les nostres innombrables
possibilitats ni de les nostres grans capacitats, sinó que assumim que damunt
el que és material hi ha el que és immaterial i que ho governa tot.
I
aquest món immaterial, transcendent, espiritual, no és una energia inconcreta,
abstracte, etèria, sinó que és el mateix Déu creador i salvador que se'ns
revela com a Pare provident, que se'ns ha apropat increïblement amb la persona
de Jesús, el Fill, i que ens acompanya incondicionalment amb l'Esperit Sant.
Això és el que commemorem avui, diumenge de la Santíssima Trinitat, una setmana
després de la Pentecosta, per continuar aprofundint i celebrant la proximitat
de Déu, expressada amb aquesta fórmula trinitària. Per això, iniciant la celebració,
utilitzàvem aquesta presentació litúrgica: "Que la gràcia de nostre Senyor
Jesucrist, l'amor de Déu el Pare, i el do de l'Esperit Sant siguin amb
vosaltres". Una frase que evoca la benevolència de Jesucrist per
nosaltres, l'amor incondicional de Déu com a Pare misericordiós, el regal de
dons espirituals i la força interior que ens dóna l'Esperit Sant.
La
Santíssima Trinitat és una meravellosa concreció de la proximitat divina que
els primers cristians van saber expressar i que nosaltres continuem gaudint
vint i un segles desprès quan diem "En el nom del Pare, del Fill i de
l'Esperit Sant", una formulació que com més repetim més solera tindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada