"Si tu vas al cel, en patinet, fes-m'hi un
bon lloc, que hi pujo jo". Aquesta típica cançó de foc de camp ens serveix
per introduir el sentit de l'ascensió de Jesús al cel. Amb un llenguatge més
litúrgic, l'oració que fèiem a l'inici de la celebració deia així: "l'Ascensió de Crist és també la nostra
elevació, i a la glòria on ha arribat el cap també el cos té l'esperança
d'arribar-hi". Sant Agustí també diu quelcom semblant sobre l'ascensió
de Jesucrist: "Va baixar del cel
per misericòrdia, però no hi va pujar ja tot sol, perquè nosaltres pujàrem amb
ell per la gràcia". I també diu el sant, en una homilia de la festa: "Avui nostre Senyor ha pujat al cel, que el nostre cor hi pugi amb ell".
Aquest repertori de
citacions ens serveix per fer dues constatacions. La primera és que Jesús
ressuscitat, després de manifestar-se diverses vegades als deixebles tornà al
seu lloc, que és a la dreta del Pare. Aquest és el detall més rellevant, no la
meravella de veure Jesús travessant els cels com fa qualsevol coet. Que Jesús
pugi al cel, però sobretot que segui a la dreta del Pare, li restableix
l'autoritat i el poder que gaudia. Perquè Jesús és molt més que un ressuscitat qualsevol,
Jesús és molt més que qualsevol esperit que pul·lula per la terra. Jesús ha pujat
al cel, al costat de Déu. En la cort celestial que descriuen els escrits d'aquells
temps, Jesucrist ocupa el tron de la gràcia, que és el tron més proper al tron
de la glòria divina, on seu el Pare celestial. La imatge de Jesús entronitzat
al costat de Déu Pare ho diu tot d'ell.
La segona constatació
és que Jesús ens obre un camí celestial ―clar i segur― per accedir al Pare. Un
camí que, fent comunió amb Jesucrist, podem pregustar aquí a la terra tot el
que vulguem. Es tracta d'una constatació increïble, que obre a les nostres
vides una dimensió d'eternitat, de vida benaurada, d'horitzó infinit. No per
menysprear tot el que és terrenal, sinó per omplir-ho de sentit, especialment
quan les dificultats entenebreixen la nostra vida i anem esmaperduts. Aleshores,
aixecar el cap i veure Jesús assegut a la dreta del Pare ens ha de servir per veure-hi
més enllà, per relativitzar coses que absolutitzem innecessariament, per
sostenir amb dignitat i amb esperança pesos difícils de suportar.
Després de
contemplar l'ascensió de Jesús, els deixebles quedaren plens d'una
alegria immensa. Si no ens passa quelcom semblant a nosaltres és que encara no creiem prou en la seva ascensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada