Jesús parlava als deixebles de tristesa i alegria: d'una
tristesa emocional per la mort del mestre, i d'una alegria espiritual per la
seva resurrecció.
Però aquesta alegria espiritual de vegades queda
sacsejada per dificultats personals o de l'entorn, que ens desanimen
progressivament fins a provocar-nos tristesa espiritual, el que s'anomena
acèdia.
L'acèdia és com una depressió però espiritual, és un
estat espiritual de desànim i de tristesa malgrat exteriorment aparentem
equilibri i normalitat. Aquesta alegria que Jesús diu que ningú no ens podrà
prendre se'ns esvaeix, i s'apodera de nosaltres el tedi i la mandra per tot el
que és espiritual.
La humilitat de reconèixer aquest estat, i la fidelitat en la pregària
individual i comunitària ens permetran recuperar el to, aquesta alegria
espiritual silenciosa, discreta i eficaç que ens aporta el Ressuscitat i que ungeix
la nostra quotidianitat amb el bàlsam de la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada