Dimecres, 18 de maig de 2016
Sant Feliu de Cantalici, religiós caputxí
Col 3, 12-17/Sl 130/Lc 12, 22-31
Tota la meva ciència
està tancada en un llibret que té sis pàgines: cinc de vermelles, les llagues
de Crist; i una de blanca, la Verge Immaculada, diuen que acostumava a dir Sant Feliu de
Cantalici, el primer sant caputxí, quan algú li demanava d’on provenia la seva
saviesa per donar consells a grans i petits.
Dient això,
crec, Sant Feliu feia seves aquestes paraules de l’apòstol Sant Pau que hem
escoltat a la primera lectura d’avui quan diu: Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres. Per a
Sant Feliu era una realitat que el Verb de Déu no havia restat quelcom
abstracte, una bonica idea filosòfica, sinó que s’havia encarnat, s’havia
concretat en la persona de Jesús de Natzaret, en la seva manera de viure i
d’actuar, la seva manera de parlar del Pare i de mostrar-lo en les petites
coses de cada dia: en com acollia prostitutes i publicans, en com rebia jueus i
pagans, sempre amb unes paraules que volien despertar la gent, com també avui ens
volen despertar a nosaltres, de l’ensopiment de la nostra grisa quotidianitat,
per recordar-nos que acabem de celebrar la Pasqua i que Déu, en Jesús
Ressuscitat, ha fet noves totes les coses i no ens ha deixat orfes.
Perquè el Verb
s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres, Sant Feliu podia mirar la Creu
on hi penjava Jesús (i quan no la tenia, com quan feia de pastor, la dibuixava
en un arbre per recordar-la i tenir-la ben present), mirar les seves cinc
llagues, i treure’n una lliçó nova cada dia per poder sortir al carrer, als
carrers pobres de la Roma del segle XVI, i portar l’alegria i el consol a tants
rostres pobres i demacrats per la malaltia i la fam que hi trobava. Una lliçó
que el feia dir també sovint: En qualsevol ofici i a qualsevol hora hem de
recordar-nos de Déu i oferir-li tot el que es faci o pateixi.
Perquè a més
del Beneït Jesús, Déu ens ha donat també Maria Immaculada, Sant Feliu aprenia
d’Ella, en el seu llibre de només sis pàgines, el que significava el silenci i
la pregària, el servar en el seu cor i la seva ment les paraules de Jesús, el
seu capteniment. Fent això, Sant Feliu se sentia fill, aprenia el que significa
ser fill estimat, i s’omplia fins a vessar d’aquest amor per estimar els
altres.
Sant Feliu
només necessità un llibre amb sis pàgines, per tenir-ho tot: el goig, la pau,
l’alegria, el consol, la força davant els contratemps i els insults... en ell
es feren realitat les paraules que hem escoltat avui a l’Evangeli: El vostre
Pare ja sap prou de què en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més
aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més. Que per la seva
intercessió aprenguem també, com ell, a no cercar res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada