Aquests
dies hi ha hagut un gran incendi en un cementiri de pneumàtics, entre
Madrid i Toledo. Les imatges que sortien als mitjans eren espectaculars, i el foc provocava un fum
negrós i contaminant. Contemplar el foc d'un incendi ens aterra, sigui de pneumàtics,
d'edificis o del bosc. Però en canvi, admirem les fogueres controlades per sant
Joan, els focs de camp, o ens embadalim contemplant una llar de foc. El foc en
format mitjà o petit ens atrau però també ens fa respecte perquè ens pot
cremar.
Per això l'Antic i el Nou Testament utilitzen el foc per expressar la presència de Déu. Recordem l'esbarzer que no es consumeix que s'apareix a Moisès en el desert del Sinaí, la columna de foc que ajuda el poble d'Israel a travessar el mar Roig i que il·lumina les nits en la travessa pel desert, el carro de foc que s'enduu el profeta Elies al cel. Es tracta d'imatges bíbliques molt expressives que provoquen en els humans atracció i admiració, però alhora desvetllen respecte i reverència. Això és, en suma, el que ha de provocar la presència de Déu en un ésser humà.
És en aquest context quan entendrem el que expliquen els Fets dels Apòstols, que unes llengües de foc procedents del cel es distribuïren i es posaren sobre cadascun dels qui estaven reunits. L'escena és ben eloqüent i el missatge és clar: les llengües de foc són petites emanacions de Déu que es personalitzen en éssers humans concrets. Déu, que és un foc abrusador i inextingible, regala petites flames de la seva divinitat a un grup de persones congregats en el nom de Jesucrist. "Tots quedaren plens de l'Esperit Sant", confirmen els fets dels Apòstols. Allí començà una aventura que arriba fins els nostres dies, aplegant-nos avui per celebrar l'eucaristia i commemorar un any més aquest episodi extraordinari.
L'evangeli de sant Joan no és tan espectacular explicant els fets, però els ambienta en una aparició de Jesús Ressuscitat: "Llavors alenà damunt d'ells i els digué: Rebeu l'Esperit Sant". Ara es tracta de quelcom més discret però també impressionant: l'alè vital de Jesús és tramès als deixebles, una escena igual d'expressiva que les llengües de foc.
És aquest alè vital de Jesús, aquest foc interior expressat exteriorment en llengües de foc, el que vam rebre el dia del nostre baptisme de forma inconscient. Portem a dins nostre un potencial espiritual immens que per molt que el treballem no l'exhaurirem mai. I sovint gastem tantes energies i tants diners potenciant el nostre físic, el nostre intel·lecte, i dediquem les escorrialles a potenciar el tresor espiritual que portem a dins; que pot provocar-nos una Pentecosta interior tan sols sacsejant-lo.
Per això l'Antic i el Nou Testament utilitzen el foc per expressar la presència de Déu. Recordem l'esbarzer que no es consumeix que s'apareix a Moisès en el desert del Sinaí, la columna de foc que ajuda el poble d'Israel a travessar el mar Roig i que il·lumina les nits en la travessa pel desert, el carro de foc que s'enduu el profeta Elies al cel. Es tracta d'imatges bíbliques molt expressives que provoquen en els humans atracció i admiració, però alhora desvetllen respecte i reverència. Això és, en suma, el que ha de provocar la presència de Déu en un ésser humà.
És en aquest context quan entendrem el que expliquen els Fets dels Apòstols, que unes llengües de foc procedents del cel es distribuïren i es posaren sobre cadascun dels qui estaven reunits. L'escena és ben eloqüent i el missatge és clar: les llengües de foc són petites emanacions de Déu que es personalitzen en éssers humans concrets. Déu, que és un foc abrusador i inextingible, regala petites flames de la seva divinitat a un grup de persones congregats en el nom de Jesucrist. "Tots quedaren plens de l'Esperit Sant", confirmen els fets dels Apòstols. Allí començà una aventura que arriba fins els nostres dies, aplegant-nos avui per celebrar l'eucaristia i commemorar un any més aquest episodi extraordinari.
L'evangeli de sant Joan no és tan espectacular explicant els fets, però els ambienta en una aparició de Jesús Ressuscitat: "Llavors alenà damunt d'ells i els digué: Rebeu l'Esperit Sant". Ara es tracta de quelcom més discret però també impressionant: l'alè vital de Jesús és tramès als deixebles, una escena igual d'expressiva que les llengües de foc.
És aquest alè vital de Jesús, aquest foc interior expressat exteriorment en llengües de foc, el que vam rebre el dia del nostre baptisme de forma inconscient. Portem a dins nostre un potencial espiritual immens que per molt que el treballem no l'exhaurirem mai. I sovint gastem tantes energies i tants diners potenciant el nostre físic, el nostre intel·lecte, i dediquem les escorrialles a potenciar el tresor espiritual que portem a dins; que pot provocar-nos una Pentecosta interior tan sols sacsejant-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada