L’evangeli de la transfiguració el podem resumir amb una paraula:
mística. Jesús i tres dels seus deixebles, Pere, Jaume i Joan, pujaren “a la
muntanya a pregar”, i el que allí s’esdevingué ho podem qualificar de
vivència mística.
Una experiència mística no és aquella sensació d’immensitat,
de magnificència, de bellesa commovedora i admirada que experimentem quan som
dalt d’una muntanya. Això és una experiència estètica, també pot ser del Transcendent,
però no és una experiència mística.
La vivència mística tampoc és aconseguir un estat de calma
total, d’harmonia completa dels nostres sentits, de desconnexió amb l’exterior
i de màxima concentració interior, Això és relaxació, o ioga, o si volem
meditació, però no és una experiència mística.
L’experiència mística ¾ara sí diguem de què es
tracta¾
acostuma a ser molt fugaç, com passa en l’evangeli, que l’escena s’esmuny en un
instant: “Així que la veu hagué parlat es van trobar amb Jesús tot sol”.
En aquest sentit, la vivència mística és una pessigada interior, nítida però
breu, fins i tot de dècimes de segon, però que et deixa una petjada inesborrable
i que hom guarda amb gran secret, com els deixebles, que “guardaren el
secret, i no contaren a ningú res del que havien vist”.
L’experiència mística és molt difícil d’explicar, perquè
expressa un impacte directe, intens, evident de Déu. Ens manca llenguatge per
fer intel·ligible tal grandesa, però els relats bíblics ho expliquen amb
imatges i al·legories. En la primera lectura, Abraham, en plena nit, veu un
forn fumejant i una torxa encesa, imatges que expressen la divinitat com un foc
abrusador. Després d’aquesta visió, Abraham escolta la paraula divina que
estableix amb ell una aliança. Abraham ja no serà el mateix a partir d’aleshores.
A l’evangeli es parla de vestits blancs i espurnejants, de l’aparició
de Moisès i d’Elies gloriosos. La visió no té parangó. Després s’escolta la veu
divina: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo”. L’anunci
tampoc no té parangó. I Jesús ha experimentat la presència de Déu
transfigurant-se, perquè és el Fill. Els deixebles, mig adormits, després admirats,
i a la fi esglaiats, experimenten la grandesa de Jesús. Això ho guarden com un
secret inesborrable, que només compartiran anys després.
Semblantment ens pot passar a nosaltres quan preguem, que
estem mig adormits, però de sobte, fugaçment, un pessic interior ens desvetlla i
admira. Esborronats del que hem assaborit, ho guardem gelosament com un secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada