Avui es clou l’any dedicat a
la Vida Consagrada. Ens ha passat volant. Desitjaríem que la celebració ens
hagués aportat fruits notables de renovació, fruits immediats i palpables de nova
vitalitat, però no ha estat així.
No obstant, la nostra
província caputxina ha tingut fruits tangibles durant aquesta dedicació: un
novici ha professat, tres frares han culminat la seva consagració al cel, un
frare s’ha consagrat definitivament, a 25 frares se’ls ha reconegut la
fidelitat martirial beatificant-los, i ahir dos postulants iniciaven el
noviciat.
Però no podem oblidar uns
fruits més quotidians, si volem més ordinaris, però no mancats de valor: la
nostra perseverança, la nostra confiança, la fidelitat al ritme conventual, la misericòrdia
que ens mostrem els uns als altres.
Es tracta de signes que no
són cap llum esclatant, però són una llàntia encesa. Si assumim que la vida
consagrada és optar per ser llàntia i no llum esclatant, la nostra consagració continuarà
igual de discreta, però serà més jovial i serena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada