“Senyor, allunyeu-vos de mi que sóc un pecador.” Així
és com respon Pere a Jesús, llançant-se-li als peus després de contemplar
atònit la pesca miraculosa.
La reacció del profeta Isaïes és pràcticament la mateixa
quan contempla una espectacular litúrgia terrenal i celestial: “Ai de mi, jo
que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he
vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’Univers”.
L’escena del llac de Tiberíades i l’escena del temple de
Jerusalem tenen un denominador comú: que experimentar amb claredat la grandesa
divina desvetlla en Pere i en Isaïes el sentiment d’indignitat, de petitesa, d’impuresa,
de ser pecador.
Això és el que en major o menor mesura experimenta un
creient davant la presència real de Déu. És més, aquesta consciència d’indignitat
és la garantia que la vivència no ha estat imaginària, sinó que ha estat
autèntica. Però atenció, no pensem que aquest sentiment d’impuresa significa rebaixar-nos,
que implica desqualificar-nos; al contrari, és assumir que no estàvem en el
nostre lloc i que Déu ens hi ha col·locat en un instant.
Els humans, per un costat evitem l’experiència de Déu perquè
sabem que ens posarà en evidència, destapant les nostres vergonyes; però per un
altre costat la busquem perquè necessitem algú que ens centri, algú que ens
posi en el nostre lloc en la vida. Perquè el que ens fa infeliços i ens fa
dolents és envejar el lloc dels altres en lloc de cuidar el nostre.
Perquè quan estem en el nostre lloc és quan ens mostrem tal
i com som, abaixant totes les barreres que construïm per defensar-nos de tantes
coses, fins i tot de Déu. Aleshores, amb les barreres abaixades, conscients de
les nostres febleses, facilitem la relació directe, neta, honesta amb Déu. I de
retruc amb els altres.
És aleshores quan Déu, veient-nos centrats, aprofita per interpel·lar-nos
directament com va fer amb Pere i amb Isaïes: “No tinguis por, des d’ara
seràs pescador d’homes” li diu a Pere. “Qui enviaré? Qui ens hi anirà?”,
diu a Isaïes. Les respostes no es fan esperar: “Ho deixaren tot i se n’anaren
amb ell”; “Aquí em teniu, envieu-me”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada