PARE NOSTRE: US ESTIMEM!

Dimecres I de Quaresma, 17 de febrer de 2016

Jo 3, 1-10/Sl 50/Lc 11, 29-32

Una primera constatació en l’Evangeli d’avui que no és poca cosa: La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs. Ja ho sabem: la gent d’aquella generació no és pas diferent de la d’aquesta generació que, si ens descuidem, aviat només coneixerà “Parenostres” deformats i grollers com els dels premis Ciutat de Barcelona d’enguany... el que ja em sembla un bon començament és que malgrat això, la dolenteria de qualsevol generació, Déu no es fa el sord. Com a Déu que és bé podria no enviar cap senyal, fer-se el sord i el mut, però perquè el nostre Déu és un Déu fidel, misericordiós i filantrop en tots els sentits, encara avui dóna un senyal prodigiós per a tothom que el vulgui rebre: el senyal de Jonàs.

La pregunta és ¿quin és aquest senyal de Jonàs? I és important trobar una resposta, ja que El Fill de l’home serà un senyal per als d’aquesta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites. El senyal de Jonàs que Jesús proposa NO ÉS, naturalment, si recordeu la història d’aquest peculiar profeta, que prenguem com a model la seva tossuderia a l’hora d’obeir Déu. Aquest Déu que li diu vés a Nínive i a qui Jonàs respon anant just en sentit contrari, cap a Tarsis (l’antiga Tartessos, a la Península Ibèrica) això nosaltres ja ho fem de natural; tampoc NO ÉS, per al que fa als protagonistes del relat, l’encara futura resurrecció de Jesús (això ho farà Mateu 12, 40 comparant els tres dies de Jonàs en el ventre del gran peix amb els tres dies de Jesús en el sepulcre)... SINÓ el fet que Jonàs esdevé SIGNE DE DÉU MATEIX PER ALS NINIVITES, de la mateixa manera que, per a la Reina del Sud, Salomó es revelà com a senyal d’una saviesa divina.

Ara bé, Jesús, ho hem escoltat a l’Evangeli, és més que Salomó i més que Jonàs. l Lluc ens el presenta així perquè ens demanem: què decideixo fer davant d’aquest Jesús que m’interpel·la i que és més que Salomó i més que Jonàs?

Per a Lluc està clar que Jesús és més que Salomó... i sabem que la Reina del Sud (o de Saba) tingué enveja del poble d’Israel fins al punt de dir: Felices les teves dones, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa! (1 Re 10, 8ss). Per a Lluc està clar que Jesús és més que Jonàs... i sabem que a la dura predicació de Jonàs La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre i en conseqüència Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del seu mal camí... i els perdonà del tot.

Avui i sempre, però especialment en aquest temps de Quaresma, ens arriba no la veu de Salomó, no la veu de Jonàs, sinó la veu de Jesús que ens diu: S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova (Mc 1, 15), com les paraules que vam escoltar en la imposició de la cendra dimecres passat, paraules que parlen de reconciliació, paraules que porten la llavor d’un nou començ... ¿què li respondrem? En Jesús... Pare nostre: us estimem!