Ens commou l’escena del
rei David pujant pel mont de les Oliveres, descalç i plorant. Les entranyes de
pare superen la seva condició reial, per això fuig vergonyosament abans d’enfrontar-se
al seu fill Absalom.
Per arrodonir la
humiliació, David travessa el territori de Benjamí, la tribu de Saül, a qui ell
mig succeí, mig usurpà el tron. Per això suporta que li tirin pedres i el
maleeixin.
La humil resposta de
David enfront les adversitats ens remet a l’admonició tretzena de sant Francesc,
on explica que no podem saber la humilitat que tenim quan les coses ens van bé,
sinó la que mostrem quan els qui ens haurien de complaure van en contra nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada