CRISTIANS, SORTIU DE L’ARMARI!

Fa pocs dies, en un programa de Televisió després d’escoltar l’entrevista amb el nou arquebisbe de Barcelona, un petit grup de periodistes en comentaven el contingut. Una de les que en formava part, periodista i escriptora que moltes vegades ha manifestat que és no creient, va dir dirigint-se directament a la pantalla: “Catòlics, sortiu de l’armari. Us necessitem. Ho repeteixo, sortiu de l’armari, us necessitem!”. Els creients tenim entre les mans un tresor que moltes vegades no valorem i tenim por de mostrar-lo, però que és necessari, absolutament necessari per al món. Cal no quedar-nos-el. Cal que siguem els primers a valorar-lo. El món el necessita amb molta més força del que mostrava la periodista i més profundament del que ella pensava.

Quan, a 24 anys, per primera vegada va llegir els evangelis “la meva vida es va transformar totalment”. Aquesta és l’afirmació d’un periodista i escriptor portuguès. Es fa seva la frase evangèlica : “Mai ningú no ha parlat així”. Diu ell que l’evangeli fa de mirall màgic on les coses que llegeixes passen en la realitat.

Al començament de l’Evangeli de Lluc, aquest ens presenta com el va escriure. El text es dirigeix a Teòfil, que vol dir “l’estimat de Déu”, que  sóc jo, que som nosaltres. Per a nosaltres, els estimats de Déu, Lluc va “informar-se minuciosament” rebent el testimoni d’aquells que “havien estat testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula.”

Els  textos evangèlics, ressò de predicacions i dels fets de Jesús com la que va fer a Nazaret, ara ressonen per a nosaltres.  Ara, com en la predicació a Nazaret,  del text,  l’atenció,  se centra en Jesús. És ell el que dóna sentit a tota la Bíblia i, així, il·lumina la nostra vida. “Mai ningú no ha parlat així”. En la seva paraula queda reflectida la nostra vida i amb la seva vida, la nostra vida s’omple de sentit.

Per això dirà l’escriptor portuguès: “El cristianisme és un relat alternatiu al pensament hegemònic occidental”. Crist és l’únic que realment és alternatiu al pensament únic i gris de l’actualitat. Com diu aquest autor: “L’única revolució que tenim a la nostra disposició és la fe”. Per això “el catolicisme més perillós és aquell que, en la vida del creient, no té cap conseqüència”.

I la conseqüència bàsica de la nostra fe és ésser, entre tots, el cos de Crist i així portar, entre tots,  la bona nova als pobres, la llibertat als captius, la llum als cecs. Donar raons certes d’esperança a tants afeixugats , desesperats, sense feina...

I això, no sols fent el que ell va fer, sinó com ell ho va fer: deixant que l’Esperit reposi sobre nosaltres i ens ompli, com diu el llibre de Nehemies, del goig del Senyor, que és la nostra força. La nostra alegria fa que es deixin de fixar en els nostres mèrits i cerquin, estranyats, la font d’aquesta joia que ens dóna força. Que la seva atenció passi de nosaltres a Crist.