El passatge de les
temptacions de Jesús al desert que hem proclamat no és cap escena surrealista.
Es tracta d’una realitat ben quotidiana i palpable que ens afecta de manera ben
directa, com també afectà el mateix Jesús.
Perquè el diable que tempta
Jesús no és cap ésser viu que pul·lula per tot arreu, mal disfressat com el
dimoni dels Pastorets, cercant algú per entabanar. El diable és una
representació del mal real, latent, material que hi ha en el nostre món amb
molts rostres. El diable és també, com succeeix en l’evangeli, la representació
de les temptacions reals, latents, materials, que ens assetgen un dia sí i l’altre
també.
Però les temptacions són més perilloses
que el mal, perquè te’l presenten sota l’aparença d’un bé: “Digues a aquesta
pedra que es torni pa”, li diu el diable a Jesús perquè assaciï la gana desplegant
el seu poder. “Adora’m i tot serà teu” li diu, oferint-li tots els
reialmes de la terra amb una simple prostració. “Tira’t daltabaix” li
diu, animant-lo a mostrar el seu prestigi.
A primera instància, no és
dolent tenir poder per fer coses, ni tenir possessions, ni tenir prestigi. És
més, podem dir que els impactes educatius, culturals i socials que rebem són d’assolir
aquestes tres coses. I intentem aconseguir-ho ni que sigui en àmbits ben reduïts
com la família o el convent. Si aconseguim poder, possessions i prestigi, ni que
sigui per fer bé als altres, serem homes i dones respectats. És així de clar.
Però a segona instància,
reflexionant, bona part dels nostres mals venen pels afanys de poder, de
posseir i de lluir. Quants cops de colze per manar els altres veiem o protagonitzem
en el nostre treball! Quantes famílies enemistades per una herència! Quantes frustracions,
enveges i fins i tot odis perquè mai destaquem en res! O a l’inrevés, quants excessos
de tota mena fem per destacar o mantenir aquest estatus! Si això ho eixamplem progressivament
enllà de nosaltres, la bola es fa més i més grossa, convertint els afanys de
poder, de posseir i de prestigi en els principals causants de guerres i conflictes
internacionals, de desequilibris socials, de tiranies polítiques, de lluites
religioses, etc, etc...
Però Jesús en l’evangeli no
es deixa entabanar com ho fem nosaltres. Jesús sempre respon amb arguments de
la Sagrada Escriptura, mostrant que no perd el cap en cap moment. Jesús surt
victoriós d’un embat en el qual nosaltres caiem ben sovint. No obstant l’evangeli
acabava dient “el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat”.
Una oportunitat que no arribà ni en els moments més crítics de l’hort de les
Oliveres. Nosaltres, a més de l’Escriptura el tenim a ell, tenim Jesús com a
referent per no caure en temptacions, perquè com ens ha dit sant Pau: “tothom
qui invocarà el nom del Senyor serà salvat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada