Sant Martí, monjo i bisbe (Festa de sant Martí del Montnegre 2014)

De sant Martí de Tours, un sant del segle IV, trobem ja la seva iconografia en les esglésies romàniques, com segurament seria la primera edificació d’aquesta parròquia per l’any 1000. Les dues escenes més representades del sant són quan era soldat, muntant a cavall i partint la seva capa amb una espasa per compartir-la amb un pobre. L’altra escena és el moment de la seva mort on, enmig dels qui el rodegen, apareix el diable que el sant foragita abans d’expirar.

Però la nostra església, a dins i a fora, presenta dues imatges de sant Martí caracteritzat com a bisbe, tasca que exercí durant 25 anys després de ser soldat i després de lliurar-se a la vida eremítica. Centrarem l’atenció amb la imatge del sant que tenim davant els ulls: més que un bisbe, sembla un monjo amb mitra i un bàcul en forma de bastó. El vestit s’assembla intencionadament a la cogulla monàstica que els monjos es posen damunt l’hàbit per anar a resar al cor; i la seva silueta, prima, estilitzada, elegant, evoca la sobrietat i la finor del qui viu una vida contemplativa.

Els ulls, tancats, expressen vivència religiosa, i si voleu, semblen uns ulls místics que arrodoneixen la imatge d’un sant Martí contemplatiu que s’escau magníficament amb aquest entorn, car la muntanya no és una zona on hi hagi captaires, i per aquestes contrades els dimonis semblen discrets malgrat els entorns muntanyencs tinguin les seves llegendes al respecte.

Però al Montnegre s’hi adiu la imatge de sant Martí monjo i bisbe. Monjo perquè aquest recinte i els paratges que l’envolten són un lloc de contemplació, però no una contemplació captivada per la bellesa de l’entorn com s’escauria amb el Montseny, per exemple; sinó que és una contemplació austera, discreta, si voleu ascètica, a causa d’un paratge obac i tirant a feréstec.

 També se li escau l’apunt de bisbe, un mot provinent del grec: “epíscopos”, que significa literalment “mirar de forma panoràmica, en perspectiva” per significar que el bisbe vetlla, guarda, té cura sol·lícita dels seus fidels. Per això el nostre sant Martí, com a bisbe i des de la talaia d’aquesta església, vetlla, guarda, té cura de la parròquia que fa mil anys que li és dedicada, també dels actuals fidels, i àdhuc de tota la serralada del Montnegre.

Per això, la petita comunitat cristiana que custodia aquesta esglesiola, i que avui celebra amb joia la seva festa patronal, agraeix la presència dels qui heu vingut per solemnitzar aquesta eucaristia, desitjant que l’esguard contemplatiu i la protecció episcopal de sant Martí arribin també a les vostres llars.