Després sí que hi haurà quelcom (Fidels Difunts 2014)

“La mort no em fa por, només em fa pena, perquè després no hi haurà res”. Això ho deia en la que esdevingué la seva darrera entrevista un gran escriptor basc que morí fa pocs dies. El lloc on llegíem la notícia recollia aquesta frase a tall de titular, donant-li, intencionadament, un to de declaració contundent.

 

La frase ens provocà una immediata rèplica neutralitzadora: “La mort no ens fa por, ens dóna alegria perquè després vindrà el bo i millor”. Es tracta d’una refutació creient que també vol ser una declaració incisiva, i expressada en plural per manifestar que al seu darrera hi ha creients de totes les religions on, el més enllà, la vida després de la mort, esdevé una creença fonamental compartida, encara més, la raó de ser de la nostra fe.

Anem més enllà de rèpliques compulsives i passem honestament a la reflexió creient. La mort ens produeix més o menys por, segons la persona i sobretot l’edat, però hem d’acceptar que malgrat la nostra creença, morir ens fa molt de respecte; fins i tot en alguns moments ens aboca a un abisme existencial que ens fa experimentar el sense sentit de la vida.

Però tenim una resposta en la nostra fe, que és la creença confiada que venim de Déu, que vivim sota la seva mirada, i que tornem a Ell. Això no és demostrable empíricament, però sí que és experimentable en la nostra interioritat, sentint l’abraçada de Déu quan hem estat prou agosarats de saltar confiadament dins el nostre abisme existencial.

Tenim també una resposta en la nostra esperança, que és l’espera confiada que tot allò de bo que veiem i que vivim, ni que sigui fugaçment, ha de desplegar-se de forma absoluta i definitiva segons els plans que Déu ha dissenyat. Tot està destinat a acabar bé, seria la conclusió.

Tenim també una resposta en el nostre amor creient, que anomenem caritat, que és l’estima confiada que tots els actes d’amor que realitzem estan amarats de Déu, i que no poden romandre oblidats en el buit sinó que sostenen i vitalitzen el nostre món. Com diu sant Pau: l’amor no passarà mai.

Però la resposta principal la tenim en Jesús, no en un Jesús històric que feia guaricions de franc i sense fer cua, o que feia discursos seductors i promeses alliberadores com escoltem tan sovint. Estem parlant de Jesús Ressuscitat que, com els deixebles ens expliquen en els evangelis, i sant Pau en els Fets dels Apòstols i les seves cartes, se’ls feu clarament perceptible i van experimentar vivament la seva presència transcendent. Aquest és el missatge que van anunciar arreu, aquest és el nucli de la nostra fe, el motiu de la nostra esperança, i el fonament de la nostra caritat: que la nostra vida terrenal, gràcies a Jesucrist i agafats de la seva mà, ens condueix a una vida supranatural.  

Malgrat les nostres incerteses, les pujades i baixades d’ànim, les crisis de fe, malgrat el misteri de tot plegat, aquest és el camí que creiem i que preguem pels nostres difunts. Ells ens esperen somrients en el més enllà, encoratjar-nos a viure amb fe, esperança i caritat el nostre ençà.