PORTADORS DE CRIST

Pintura a l'església de Sant Cristòfol d'Anyós
de Jordi Casamajor

Dimecres, 5 de novembre de 2014

Fl 2, 12-18/Sl 26/Lc 14, 25-33

Hi ha un sant que em resulta simpàtic amb la seva representació: sant Cristòfor. Ja sabeu de quina manera se’l sol representar: un home (la llegenda diu que un gegant, o un home de bona alçada) carregant un Nen, que representa Jesús Infant. De fet, això és el que vol dir el seu nom: CHRISTÓS-PHÓROS “que porta” o “carrega” Crist. I em sembla que és un bella imatge d’allò que estem cridats a ser tots els cristians: portadors de Crist. De fet, i això és el que sovint oblidem, és que, per la fe, ja ho som de “portadors de Crist”, manca prendre’n consciència.

Ara bé, què vol dir això de ser portadors de Crist avui? Ens hi volen ajudar les dues lectures que acabem d’escoltar on el verb “portar” hi apareix dues vegades. Pau recorda als cristians de Filips (a qui al principi del capítol 2, el mateix que hem escoltat avui, els recordava de cercar de tenir els mateixos sentiments del Crist, és a dir, la seva forma de captenir-se, la seva humilitat, el seu abaixament fet d’obediència incondicional al Pare): Vosaltres, que porteu la paraula de vida, resplendiu davant d’ell com les estrelles del cel. Aquesta “paraula de vida” (“logos” en grec) tant pot ser una referència a l’Evangeli (Bona Notícia, és a dir, el missatge transmès pels apòstols que ha estat missatge de vida plena i salvació per als qui l’han rebut), com, filant més prim, una referència a Jesús mateix, perquè per a Pau l’Evangeli, la Paraula de Vida, no és un text, és una Persona. Som portadors d’aquesta Paraula de Vida! De quina manera pren forma en les nostres vides aquesta afirmació? Pau parla de no rondinar ni discutir, de ser irreprensibles i senzills, de ser com gent sense tara en contrast amb la resta de gent vista com gent innoble i poc sincera. És una vida que traspua, una vida que es coneix per la forma de viure i comportar-se. I el bonic, em sembla, és que no és una vida que acaba en un mateix, és una vida abocada als altres. Els altres poden gaudir i beneficiar-se, en certa mesura, d’aquesta vida que portem. Som dels violents o dels conciliadors? Som dels qui guarden rancúnia o dels perdonadors? Som dels qui miren pel propi profit o pel bé comú?

L’Evangeli ens dóna l’altra idea del que significa ser portadors de Crist avui. Diu Jesús: Qui no porta la seva creu per venir amb mi no pot ser deixeble meu. Fa poc Jesús ha anunciat la seva mort. Amb tot hi ha tota una gentada que el segueix. Han entès bé les seves paraules? Han entès què significa seguir algú que serà mort, que als ulls del món serà un gran fracassat? Jesús posa l’accent en el seguiment i seguir-lo significa renunciar. Perquè renunciar és el que succeeix quan hom tria entre dues possibilitats, entre dues opcions: o la vida o la mort; o l’esclavitud o la llibertat; o Déu o els diners; o Jesús o... Posem aquí cadascú allò que ens fa triar entre Ell i tantes ofertes... Jesús ho torna a recordar quan demana als qui el segueixen que calculin, que reflexionin, que sospesin... Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té. La creu, en aquest context em sembla, és la imatge pura i dura de la renúncia radical, de la tria en la qual ens ho juguem tot. I l’experiència ens diu que cada dia, de formes diverses, ens cal asseure’ns i triar: entre viure en la veritat o en la mentida; entre cultivar el que significa estimar Déu i el proïsme o cultivar la frivolitat i l’aparença d’unes relacions basades en l’interès i el profit i entre tantes altres coses... Som portadors de Crist: mirem de viure-ho!