TOT GIRA?

L’any 1858, després d’inventar i implantar el telègraf, un diari anglès deia: “El telègraf uneix amb un cable vital totes les nacions de la terra. És impossible que els vells prejudicis i hostilitats continuïn existint, ja que aquest instrument ha estat creat per intercanviar idees entre les nacions”. Certament que tots sabem que el món ha continuat ple de conflictes i violències i que aquest invent s’ha fet servir moltes vegades per alimentar-los. Ara fa 25 anys de la creació de la xarxa d’Internet que també ha creat unes expectatives semblants, com si la xarxa ajudés a destruir els vells odis i fes caure enemistats. Tots sabem que no cal fer-se massa il·lusions i que Internet tant ajuda a fer ponts com a trencar-los.

Hi ha una necessitat de la humanitat d’esperar que hi ha hagi una novetat (sigui tècnica, sigui científica) o d’un canvi en la història que finalment faci que els homes canviïn i entrin en una nova etapa. Certament que la humanitat ha experimentat molts canvis que han facilitat la seva vida en molts aspectes, però això no vol dir que hagi canviat els homes concrets.

Cada any, quan llegim la Passió del Crist, podem sense massa esforç veure què en som de contemporanis a aquells fets. Què fàcil és identificar-nos amb els personatges i com transparenten fets i actituds del nostre avui. Què fàcil és continuar parlant de traïcions com la de Judes, de rentar-se les mans com Pilat, de negacions com la de Pere, de manipulacions i interessos no confessats com el sanedrí, de multituds manipulades. Han passat temps i cultures i malgrat tot el text de la Passió continua sent tristament contemporània.

I també podríem dir que han passat temps i cultures i malgrat tot la Passió és joiosament contemporània. Els cartoixans tenen com a lema: “El món gira, però la creu es manté”. Perquè la crucifixió de Crist és certament el fet que ha alterat el món definitivament i, més, és manté, ara i aquí, com l’alternativa, l’esdeveniment que ha fundat un món nou. El telègraf, la xarxa d’Internet i tants altres invents són d’aquí, ens remeten a aquí. Crist és la novetat absoluta, perquè és Déu fet home i amb la creu ha baixat fins el fons del que és ser home, del que és ser mortal. I ha baixat al fons del que ens hem fet amb el pecat, de la nostra injustícia. La creu s’ha clavat en les entranyes del món i de la història i es manté ferma, incommovible, com una porta a la novetat absoluta: “El món gira, la creu es manté”.

Però podríem dir el lema dels cartoixans al revés: “El món es manté sempre igual, sense canviar. La creu és la novetat absoluta i constant”. La creu està clavada en les entranyes del món. Aquest món que gira i gira constantment cercant i cercant novetat, quelcom diferent, alguna cosa que realment sigui un revulsiu, una alternativa que el tregui de la monotonia, de l’avorriment del sempre el mateix. Aquest “sempre el mateix” a què es van reduint una darrera l’altra les novetats que el món s’inventa. La creu es manté com a font d’absoluta novetat. Ella és la resposta de Déu fet carn, i és font i porta d’accés ara i aquí a aquesta novetat. En la creu Déu, en Crist, s’ha quedat clavat en la nostra humanitat com a alternativa i porta d’accés a un món nou, totalment nou.

La creu és la gran resposta de Déu. Ell es manté fidel encara que els Judes continuïn traint-lo i els Peres continuïn negant-lo. Ell hi és encara que els Pilats de tota la història es rentin les mans. Ell no queda a mercè del que es diu i dels interessos de tots els sanedrins de tots els temps. La creu és l’alternativa de Déu a la mediocritat i mesquinesa de l’home. Quan mirem la creu hi veiem la resposta de Déu a la nostra vida.

Deia aquell vell diari anglès: “El telègraf uneix amb un cable totes les nacions de la terra. És impossible que els vells prejudicis i hostilitats continuïn...”. Tot és ambigu, tot gira, només Crist es manté com a novetat, com alternativa, com a font de vida. Ell sí que uneix no totes les nacions, sinó tots els homes, Ell sí que pot canviar el nostre cor perquè es facin impossibles els vells prejudicis i hostilitats. Ell és sempre. Ahir, avui i sempre. Ell és el totalment nou, qui allunya tot avorriment. El món gira, però la creu es manté.