MARIA, "PAL DE PALLER"

Dilluns, 28 d’abril de 2014

Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat

Ac 1, 12-14/Ef 1, 3-6.11-12/Lc 1, 39-47

Llegint la primera lectura, la del llibre dels Fets dels Apòstols, m’ha vingut en ment una de les representacions típiques de la Icona de la Festa de la Pentecosta: la comunitat dels Onze juntament amb Maria, pregant i rebent tots plegats el do de l’Esperit Sant que la festa remarca. Altres imatges més modernes, però, no s’acontenten en posar només els Onze amb Maria al centre, sinó que hi posen també d’altres dones i d’altres homes. Una petita església domèstica en pregària, en atesa.

Penso que tant unes imatges com les altres tenen plasmen aquestes paraules que avui hem escoltat: Tots (els Onze apòstols), unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d’ell. I la imatge és bonica i escaient dins d’aquest temps pasqual que estem vivint.

Tots ho sabem que hi ha famílies (potser la nostra mateixa) en què un avi, una àvia, un pare o una mare han pres el rol de “pal de paller” de la família. És aquella persona que, molt sovint de forma desinteressada i sense que ningú ho noti, fa de nexe amb tots els membres d’una família, tant els més propers com els més llunyans. Aquell personatge que sap organitzar els aniversaris i d’altres esdeveniments, que proposa qualsevol excusa per fer que la família es trobi reunida en celebració. Aquella persona que sap fer que els membres afegits a la família, que no en formen part natural (com la parella d’algú de casa) es trobin integrats, estimats, com si haguessin format part de la família tota la vida. És, de fet, aquella persona que, quan ja no hi és, tothom la troba a faltar precisament perquè n’era el referent, n’era l’aglutinador de tothom.

Aquesta és la imatge de Maria a l’Església, en certa mesura, i la imatge que ens transmeten els textos bíblics, especialment el llibre dels Fets dels Apòstols. El paper de Maria no acaba quan dóna a llum el Salvador del Món, Jesús, el Crist... Maria entra dins l’escola dels deixebles guardant i meditant en el seu cor tot allò que passa al voltant del seu Fill i en relació amb el Seu Fill, que aprèn el camí de la fe i la confiança en aquest Déu que ha obrat en Ella meravelles, com reflecteix el cant del Magnificat, però és també el “pal de paller” de la primera comunitat que encara paeix el que significa que Jesús hagi Ressuscitat d’entre els morts, doncs la trobem amb els Onze, les altres dones i els altres parents de Jesús aplegant tothom en la pregària, en l’atesa, en l’escolta d’allò que Déu acaba de fer en Jesús de Natzaret.

Posem avui els nostres ulls en aquest “pal de paller” que és Maria que esdevé model d’unitat quan la trobem reunida amb els Onze, les altres dones i els altres parents de Jesús convertint-los en la primera Església que es reuneix després de la Pasqua i l’Ascensió; que esdevé model de pregària assídua quan la trobem a Ella junt amb els altres, com una més, ensenyant-nos a mantenir aquest niu calent que ha encès la Vetlla Pasqual en nosaltres; que esdevé model de comunió perquè Ella, la primera, ens aplega entorn del seu Fill, ens el mostra i ens ensenya a escoltar la Seva veu. Avui els catalans de forma especial mirem Maria... mirem-la bé, veurem que ens assenyala Jesús!