Dimecres de l’Octava de Pasqua,
23 d’abril de 2014
Ac 3, 1-10/Sl 104/Lc 24, 13-35
Un tema que es va repetint al llarg d’aquesta
Octava de Pasqua són els relats d’aparicions de Jesús. La litúrgia ens va
recordant aquest fet cabdal de la història de la Humanitat: el sepulcre de
Jesús buit i les aparicions del Ressuscitat que provoquen el canvi en el cor
d’aquells que les viuen, el pas de les tenebres a la llum; el pas de la por a
la valentia i el coratge; el pas del dubte a la certesa...
Dins d’aquesta col·lecció de relats d’aparicions
de Jesús la litúrgia avui ens ofereix un dels meus preferits: el relat de
l’aparició de Jesús als deixebles d’Emmaús. És un dels meus preferits perquè
sap com donar-nos esperança a aquells que, pel pas dilatat del temps, ja no
podem ser testimonis de primera mà dels fets tal i com es van viure fa 2000
anys.
Mentre
conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb
ells. Som gent en camí. En el camí de la vida, que té les seves sorpreses, bones i
no tan bones. En aquest camí de la vida ja ho fem això: conversem, discutim,
patim, gaudim... sovint tancats en nosaltres mateixos, amb els nostres
problemes i maldecaps, Jesús ens aconsegueix i es posa a caminar amb
nosaltres... A voltes, com els deixebles d’Emmaús, no som gens conscients
d’això... però Ell hi és!
Necessitem que els nostres ulls vegin clar.
Necessitem que algú ens digui què passa, què ens passa. Els deixebles d’Emmaús
es pensen que expliquen al foraster que els acompanya tot el que aquest necessita
saber per entendre’ls i conèixer llur torbament, per saber què ha passat a
Jerusalem els darrers tres dies... però serà Jesús qui els anirà fent evident què és realment el que ha passat: Començant pels llibres de Moisès i seguint
els de tots els profetes (una forma de dir “a través de tota la Paraula de
Déu”) els exposava tots els llocs de les
Escriptures que es referien a ell.
Però, ja ho hem escoltat, no serà fins al moment
de la fracció del pa, és a dir, quan
s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa i digué la benedicció, el partí i
els el donava quan els seran oberts els ulls i el reconeixeran com fins
aquell moment mai no ho havien fet.
La genialitat de l’evangelista Lluc és dir-nos:
avui, també Jesús té una forma autèntica, íntima, real de fer-se visible: en la
fracció del pa, en el seu Cos i la seva Sang repartida i compartida. Com als
deixebles d’Emmaús, també se’ns obren els ulls a una nova manera de veure Jesús
enmig nostre, d’entendre’l i d’experimentar-lo viu entre nosaltres, de poder-lo
reconèixer com al Crist, el Fill del Déu Altíssim. També avui Jesús entrarà (sempre vol fer-ho) per quedar-se amb nosaltres. I, com en
el relat que hem sentit proclamar, Ell
desapareix (no el podem veure més com a home enmig nostre) però no ens
abandona, hi és present, ens acompanya i segueix abrusant el nostre cor quan
sentim la seva Paraula. Feliços
nosaltres els convidats a la seva taula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada