Es tracta d’un espai acollidor, amable, benèvol, transitable
que contrasta amb l’entorn irregular cobert de sotabosc feréstec. S’hi pot
passejar tranquil, com en Juanito acostumava cada tarda durant els darrers anys.
També s’hi poden plantar tendes per ser un terreny pla, arrecerat i amb poc
pedregam.
Per tot això la rambla ens evoca la celebració del Dijous
Sant, el Sant Sopar que gira al voltant del rentament de peus i l’eucaristia:
signes privilegiadíssims de l’acollida divina expressada en aigua que renta, en
pa i vi que nodreix; gestos i moments amables, harmònics, afaiçonats per mà
humana però plens de vibració religiosa, que contrasten amb una quotidianitat a
voltes feréstega, o si més no esquerpa o incòmoda.
El rentament de peus i l’eucaristia esdevenen la rambla acollidora
on assaborim la grandesa de la humanitat de Jesús: receptiva, servicial, benèvola;
on també pregustem la grandesa de la seva divinitat: discreta i a voltes
radiant, també desconcertant i encoratjadora. El rentament de peus i
l’eucaristia són espais de passeig espiritual i de recolliment comunitari que
reconcilien amb un mateix, amb els altres, amb l’Església, i amb Déu, moments
òptims de comunió amb tot i amb tots, mística sagramental que brolla de gestos
humans eloqüents com rentar uns peus, partir i repartir un mos de pa, fer un
tast de vi.
La rambla, com el nom expressa, no és un sender de gran
recorregut sinó un espai definit, agradós i circumscrit de l’atraient misteri
de la muntanya, talment com el rentament de peus i l’eucaristia: uns gestos
definits, agradosos, circumscrits, un tast suficient de l’atraient misteri de
Jesucrist que admirem, creiem i celebrem en comunitat.
La rambla fa riure a muntanyencs i ciclistes àvid de recórrer
camins, però és accessible a una cadira de rodes, a qui duu bastó o crosses, a
un ancià i a un infant que tentineja, a qui vol passejar agafat del braç
parlant sense destorbs o fent silenci..., talment com el rentament de peus i
l’eucaristia, que fan riure als qui es volen menjar el món, però que són un gentil
recer pels qui necessiten suport, calma, estabilitat, reflexió, pregària,
contemplació, que som tots.
El rentament de peus no és un spa medicinal i relaxant, sinó
un bany sagramental que reprodueix el tarannà de
Jesús en els fidels que el celebren. El pa i el vi eucarístics no són un tiberi
de festa major sinó un mos i un tast distingits que reprodueixen sagramentalment
el sentit d’una vida, possibilitant una comunió eficaç amb Aquell que ho
instituí com a memorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada