EL DÉU DESCONEGUT

Dimarts, IV de Quaresma, 4 d’abril de 2014

Sv 2, 1a.12-22/Sl 33/Jn 7, 1-2.10.14.25-30

Si li hagués de posar un títol al sermó d’avui se semblaria al mateix que sant Pau va trobar inscrit en un altar tot passejant per Atenes ara fa quasi dos mil anys: AL DÉU DESCONEGUT.

La litúrgia avui ens ofereix com un díptic, en què l’Evangeli representaria la cara externa d’una situació d’incomprensió de la persona de Jesús i el llibre de la Saviesa pintaria la seva cara interna, profunda, reveladora d’aquesta incomprensió tan visceral cap a la persona del natzarè.

Jesús ha sortit d’incògnit. Pel que hem pogut escoltar, ja té certa fama. Per alguns, fins i tot certa mala fama. Tant és així que alguns ja pensen en eliminar-lo i tot. Això ja està en boca de tothom: No és el que volien matar, aquest?, diran. Per això mateix Jesús baixa a Jerusalem d’incògnit, no públicament, com volent evitar aldarulls innecessaris.

L’Evangeli, però, revela una paradoxa: la gent coneix molt bé d’on és Jesús... però tot i coneixent tan bé això, queden cecs per saber d’on ve Jesús. La gent de Jerusalem, la que va tant devotament a la festa, només veuen en Jesús “el galileu”. I ja sabem que un galileu no té massa bona fama a Jerusalem. Després dels samaritans (que són un cas apart), els galileus són els paganots del Nord, gent massa laxa comparada amb la gent complidora i devota que viu i es mou dins la Ciutat Santa. Aquest coneixement, però, els fa cecs, els impedeix mirar en profunditat, treure conclusions de les paraules i els fets que Jesús fa. Paraules i fets que parlen ben clarament, al menys per als sensibles a aquest registre d’ona, d’on ve Jesús. Els presents, en canvi, hauran de sentir aquestes paraules crítiques de Jesús: Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d’on sóc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m’ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell i és ell que m’ha enviat.

Per què aquesta ceguesa? Per què aquest no poder entendre qui és Jesús? El llibre de la Saviesa ens vol mostrar alguna d’aquestes causes: (El just) és una crítica vivent de les nostres idees, només veure’l, ja se’ns fa insuportable, perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té un comportament estrany. L’autor de la Saviesa comenta: Així pensen, però van errats. La dolenteria els encega. Desconeixen els plans de Déu... Desconeixen Déu mateix!

Ens costa reconèixer-ho, però, per poc que hi meditem, que hi rumiem, descobrirem que és també el nostre retrat interior. Per què no som millors? Per què les nostres vides no canvien? Què ho fa que la nostra fe sigui minsa, poruga... en lloc de planera i valenta? Descobrim que també nosaltres, a força d’anar a l’Església (i sort que ho fem!!!!), potser ens hem conformat a viure sota mínims. Ens creiem que coneixem Jesús: on va néixer, què va fer, per què va morir... però no hem descobert encara d’on ve, qui és en realitat Jesús per a nosaltres. L’hem etiquetat, l’hem fet a mida, i així l’hem lligat de mans i de peus com els soldats el dia de Dijous Sant, impedint que canviï les nostres vides com sols Ell pot fer-ho. Jesús és el Just que creiem conèixer molt bé i, potser per això mateix, a més, ens fa nosa ja que ens demana un canvi, ens interpel·la...

Quaresma ens convida a mirar de nou Jesús amb els ulls de la fe, una fe alimentada no només de caps de setmana, de comunions i batejos celebrats esporàdicament... Una fe alimentada dia a dia amb el Pa i el Vi del seu Cos i la Seva Sang i amb el greix saborós de la seva Paraula. Ja ho hem oblidat? Ho hem escoltat avui en l’aclamació abans de l’Evangeli: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu!