VENIU A LA FESTA!

Diumenge XX, 19 d’agost de 2012

Parròquia de Sant Pere d’Octavià (Sant Cugat del Vallès)

Pr 9, 1-6/Sl 33/Ef 5, 15-20/Jn 6, 51-58

 

VENIU A LA FESTA! Us imagineu com reaccionaríem si en venir a l’Església ens trobéssim un enorme rètol a l’entrada amb aquestes paraules? VENIU A LA FESTA!

Doncs bé, el rètol no hi és, però el convit sí. Al menys començant per la primera lectura que avui hem escoltat proclamar, la del llibre dels Proverbis. L’autor, que escriu el seu llibre amb l’interès de donar consells als seus lectors per a ser savis, ens descobreix quelcom que sembla inaudit: és la mateixa Saviesa la que està interessada en fer-nos partícips dels seus tresors. És ella qui vol introduir-nos dins el seu cercle d’amistats, és ella qui vol donar-se a nosaltres i la figura de la festa i del convit apareix: Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins.

Una cosa ben interessant a remarcar d’aquest convit: la gratuïtat. Ningú no li ha demanat el parer a la Saviesa, ella, de motu proprio, ens prepara la festa i ens convida.

Però, de quina mena de saviesa estem parlant? Pau, escrivint a la comunitat dels efesis (a la nostra actual Turquia), sembla posar-nos en guàrdia. Efes és una ciutat hel·lenística, de parla i cultura gregues majoritàriament, en temps de Pau. I ja sabem que és en el món grec on neix la filosofia, justament una paraula que vol dir amor a la saviesa. En canvi, Pau, alerta a la comunitat de no deixar-se enganyar: No sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny i encara més Mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. Perquè també ens passa a nosaltres, com passava als efesis, que confonem “saviesa” amb “intel·ligència” (quan aquesta darrera depèn en bona mesura d’aptituds personals que poden ajudar a què es desenvolupi més o menys) o confonem “saviesa” amb “tenir coneixements”, quan a la Bíblia queda sempre molt clar que savi no és sinònim de llest (que n’hi ha molts de llestos, de vius que se n’aprofiten dels altres i de molts que s’ho creuen de llestos i se’ls veu venir d’una hora lluny). El savi és aquell que ho és del cor que fa de cada circumstància de la vida una experiència que li ensenya de viure amb harmonia amb Déu, amb els altres i amb ell mateix.

És en aquest context que Pau, el creient, el cristià, aconsella als seus germans de ser gent de seny (perquè els temps són dolents) i mirar d’entendre (perquè Déu certament vol quelcom de nosaltres i cal esbrinar-ho).

L’Evangeli d’aquests darrers quatre diumenges (i encara el seguirem meditant el diumenge vinent) va donant-nos pistes, noves facetes, del que significa per a nosaltres, els creients en Jesús, que Ell sigui el PA DE VIDA.

En la porció de l’Evangeli que avui hem sentit proclamar Jesús és taxatiu: Si NO mengeu la carn del Fill de l’home i NO beveu la seva sang, NO PODEU TENIR vida en vosaltres. És com si ens digués: VENIU A LA FESTA... PERQUÈ HO NECESSITEU!

Ho necessitem, ho diu Jesús, perquè la seva carn i la seva sang són VERITABLE menjar i VERITABLE beguda. “Veritable” no en el sentit de contrari de “fals”, sinó en el sentit sinònim d’“autèntic”. I és un aliment AUTÈNTIC perquè qui menja i beu, com diu Jesús, està en mi i jo en ell. Menjar la seva carn i beure la seva sang és entrar en comunió íntima amb Ell i quan un està en comunió amb Ell és difícil deixar-se enredar per succedanis de qualsevol tipus!

Això és la nostra Eucaristia, la nostra festa de cada Diumenge: un convit per rebre SENY/SAVIESA i així viure en plenitud, viure amb sentit la nostra vida de cada dia; un convit per rebre VIDA, una vida autèntica; per rebre COMUNIÓ, per rebre’l a Ell mateix i així viure amb Ell avui i sempre, amb Ell que és font d’amor, de comunió, de sentit.

AVUI, GERMANS I GERMANES, TOTS SOM CONVIDATS A LA FESTA!!!!