dijous, 9 d’agost de 2012

FER EL CIM


Dilluns, 6 d’agost de 2012
Festa de la Transfiguració del Senyor
2 Pe 1, 6-19/Sl 96/Mc 9, 2-10

Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit,
vau confirmar els misteris de la fe amb el testimoni de Moisès i Elies
i vau anunciar la meravellosa adopció dels vostres fills;
feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat i esdevinguem cohereus del mateix Rei de la glòria

Són les paraules de la pregària col·lecta, és a dir, la pregària que recull les idees principals de la nostra celebració i que hem fet abans de començar a proclamar les lectures d’aquesta nit.

És una pregària que, com sol fer-se al començament de la celebració, acostumem a fer-li poc cas. Com a molt la veiem com un petit anunci del que vindrà tot seguit (les lectures, l’homilia i la pregària Eucarística). I, de fet, aquesta és la seva principal funció: recollir en una pregària allò que volem demanar-li a Déu: preparar-nos per escoltar la Paraula i per rebre el seu Cos i la seva Sang i així ser transformats per Déu mateix.

Fixem-nos, però, que la pregària és molt interessant i té molta profunditat teològica. Primer, ens situa en el central de la nostra celebració d’avui: la Transfiguració del Senyor que en l’Evangeli que hem escoltat és ric en els seus símbols i personatges. La muntanya, que com a lloc elevat és sempre símbol del lloc de trobada amb Déu. Moisès, el legislador del poble d’Israel i el seu mitjancer davant Déu, que representa la Llei; Elies, el profeta, que representa tot el profetisme antic d’Israel, personatges que tingueren la seva pròpia experiència de Déu a la muntanya del Sinaí. El núvol, que és el símbol del Déu que apareix per donar la seva revelació. La pròpia transfiguració de Jesús, la seva llum, els seus vestits blancs i fulgurants, que també són signe d’aquesta epifania, aquesta revelació divina sempre inesperada i gratuïta.

Segon, diu que en aquesta Transfiguració vau confirmar els misteris de la fe amb els testimonis de Moisès i Elies. Quins misteris de la fe? D’una banda, el misteri de la Passió i Mort del Senyor. No és aquest Evangeli, sinó l’Evangeli de Lluc (9, 28-36) qui concreta: Dos homes conversaren amb ell; eren Moisès i Elies, que, apareguts gloriosos, parlaven del seu traspàs que havia d’acomplir a Jerusalem. Però també el misteri de la seva Resurrecció, doncs diu Marc: Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. El misteri d’Aquest Jesús que esdevé acompliment i plenitud d’allò que en la Llei i els Profetes només eren ombres: un Déu de comunió, que escampa la seva crida als quatre vents per crear un poble nou que visqui per sempre amb Ell i ser testimonis arreu de la pau, la llibertat i l’amor que ens ha obtingut en Crist, l’Estimat.

Tercer, i que també en aquesta Transfiguració vau anunciar la meravellosa adopció dels vostres fills, perquè en la veu del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo, hi ha el germen de la nostra filiació. Escoltar el Fill és entrar en comunió amb Ell, és ser fills en el Fill. Entrar en comunió amb Ell és saber-se habitats pel seu Esperit. Ser habitats pel seu Esperit és saber-se estimats, compresos, capacitats i estimulats a viure una nova vida en Ell i per a Ell. I això, com hem llegit a la 2 Pere, esdevé el fonament d’una esperança ferma en aquesta vida i més enllà d’aquesta vida en tant que està fonamentada en Aquell que mai no canviarà ni se’n desdirà de les seves promeses.

Pugem avui també amb Pere, Jaume i Joan al cim d’aquesta muntanya, que la Llum de Crist ens il·lumini i vagi transfigurant-nos a la seva imatge i semblança, fent fora per sempre les nostres foscors.