diumenge, 5 d’agost de 2012

Mannà que baixa del cel (Diumenge 18)

Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment”. Aquesta és l’explicació sobre el mannà que Moisès oferí al israelites. Es tracta de l’episodi més expressiu i meravellós de la sol·licitud material de Jahvè pel poble d’Israel durant la travessa pel desert.
Els espectadors de l’escena evangèlica de la multiplicació dels pans i dels peixos, també impactats per la grandesa de l’esdeveniment, segueixen a Jesús, suscitant un debat sobre els dos successos.
El mannà i la multiplicació són dos prodigis obrats per la mà provident de Déu i desplegats per dos mediadors qualificadíssims. Moisès aprofita per remarcar que el mannà és un regal diví. Jesús acusa els qui el rodegen que van darrera seu per tenir l’estómac ple. Les seves mires són excessivament immediates i els parla d’un aliment integral que enforteix no només el cos, sinó també l’ànima i la ment. Es tracta del nodriment de la fe.
Evitem tòpics i aclarim que la fe no és cap mena de pensament filosòfic o ideològic, ni una doctrina a defensar, ni una moral a complir, ni unes pràctiques a executar, ni una gran organització a mantenir.
La fe és creure que per damunt nostre hi ha Déu, que ho ha creat tot i que ho sosté tot misteriosament amb la seva providència. La fe és tenir l’experiència existencial d’això i, posteriorment, edificar la pròpia vida amb aquest realitat fonamental. Es tracta, primer, d’un do diví i, després, d’una opció humana.
Aquesta fou la vivència col·lectiva del israelites que, per mor de la misericòrdia divina, passaren de l’esclavitud d’Egipte a la llibertat. La fe en Jahvè és la base de la religiositat jueva que ha cohesionat i encoratjat el poble davant les múltiples contrarietats que han sofert durant la història.
Per la tradició cristiana la fe té el plus determinant de Jesús, presentat solemnement com el Fill. Per això l’evangeli ens diu que seguir-lo i creure en ell és un nodriment complet i definitiu : “Jo sóc el pa que dóna la vida; els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”.
No es tracta de desqualificar el mannà israelita sinó d’expressar que Jesús és un mannà absolutament diví que envigoreix el cos, l’esperit i l’intel·lecte. La fe en Jesús, creure en ell, propicia la compartició d’aliments, ens orienta per la vida ajudant-nos a trobar-ne el sentit, ens desvetlla una reflexió lúcida i assenyada, i ens permet albirar el més enllà de les coses.