DECIDIR-SE O NO...

Diumenge XXI, 26 d’agost de 2012

Js 24, 1-2a.15-17.18b/Sl 33/Ef 5m 21-32/Jn 6, 60-69

A la vida hi ha coses de les quals un té la clara sensació de què no se’n pot escapar, com ara, per exemple, el pas del temps. A més, amb la sensació (fa poc que he fet el meu aniversari, potser és per això), que quan més anys hi poses, més ràpid passa el temps.

Però una altra de les coses de les quals un no se’n pot escapar és la de prendre decisions. D’una manera més o menys conscient, sempre estem prenent decisions. És el preu de la nostra llibertat, el preu de tenir una natura que no està determinada exclusivament per coses externes o per un instint donat.

D’una banda hi ha decisions que són, podríem dir-ho així, trivials o intranscendents, com ara decidir a quina hora en llevem quan som de vacances, la roba que em posaré avui en llevar-me, si prendré o no torrades per esmorzar, si avui em prendré un descans per a acabar de llegir aquell llibre que no acabo ni a la de tres... Coses que no tenen una gran repercussió a la nostra vida, que no hi hauria massa diferència entre fer-les o no fer-les.

Però, per l’altre cantó, hi ha decisions més transcendents, d’aquelles que poden canviar-nos la vida, com ara casar-nos o no, escollir una feina o una altra, tenir fills o no tenir-ne, fer-se religiós o religiosa, canviar de religió... Són d’aquelles decisions que, a la curta o a la llarga, canviaran la nostra vida d’una forma radical.

Les lectures d’avui també ens parlen de l’àmbit de les decisions. D’una banda, Josuè, convertit en cap del poble d’Israel a la mort de Moisès, planteja una decisió que afectarà el futur de tot el poble: Escolliu avui quins déus voleu adorar (...) Jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor.

Jesús a l’Evangeli planteja una pregunta que també implica una decisió després de fer tot el discurs sobre el Pa de Vida i veure que alguns dels deixebles l’abandonen: Vosaltres també em voleu deixar? Pere, amb la seva resposta, intueix que hi ha quelcom important en joc: Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna!

Penso que les dues lectures d’avui parlen de quelcom més fondo que una simple presa de decisions, és el que podríem anomenar una OPCIÓ FONAMENTAL, una orientació de tot el nostre ésser que sols és vida plena i font d’humanització quan és una orientació vers Déu. Aquesta orientació és vida i vida plena. De fet podríem dir que és en les nostres decisions, fins i tot les més petites i sovint les més espontànies, on ens hi juguem la vida. Què fem quan algú ens demana ajut? L’acollim o passem de llarg? Què fem quan algú no pensa com nosaltres: el volem convertir als nostres ideals peti el que peti o el respectem? En aquesta simple decisió es revela l’orientació del nostre cor. No debades Jesús mateix arribà a dir que qui donava un vas d’aigua fresca a un dels petits era a Ell mateix a qui se l’estava donant. Un vas d’aigua freda donat o rebutjat a algú parla de la nostra OPCIÓ FONAMENTAL vers els déus o vers el Pare de Jesús.

Que en aquesta Eucaristia sapiguem aprendre d’Aquell que essent ric es feu pobre per nosaltres; qui tenint-ho tot, es donà del tot, qui ens segueix cridant a seguir-lo perquè és la Vida veritable.