SAL I LLUM

Dimecres, 8 d’agost de 2012

Sant Domènec. Festa

2 Tim 4, 1-5/Sl 36/Mt 5, 13-16

Aquests dies que el nostre cuiner “oficial” dels pobres està gaudint d’unes merescudes vacances, tenim un bon substitut que ha pres el relleu en aquesta tasca de preparar els àpats que de 12 a 13 del migdia i de dilluns a divendres servim als pobres de la vila.

Ell no havia fet mai de cuiner per a tanta gent, però us asseguro que ho està fent molt bé. Crec que els nostres “clients” no han notat gens el canvi. Aquests primers dies, però, em manifestava la seva preocupació per una cosa molt concreta cada cop que havia de preparar els àpats: la sal. Tenia molta por de no saber guardar les proporcions adequades i deixar el menjar massa fat o passar-se i fer-lo salat. El puc entendre. Perquè facis el plat que facis canvia moltíssim si no té gust a res o només té gust a sal. Cal trobar-hi la mesura correcta.

Aquestes disquisicions culinàries me l’has ha despertades la lectura de l’Evangeli d’avui. On se’ns compara a la sal i a la llum. O millor dit, se’ns recorda que som sal i llum.

I us confesso que quan més llegeixo aquesta porció d’Evangeli que avui hem escoltat més em preocupa la resposta que haig de donar. D’una banda, pel fet de SER sal i llum. Segons Jesús, els seus deixebles SÓN JA sal i llum. No sembla, segons el text, que sigui una característica que hàgim de cercar, que hàgim de procurar de ser, com si haguéssim de fer un màster per a SER sal i llum. JA HO SOM. I crec que el text diu que ho som perquè suposa aquesta comunió constant, aquesta cerca constant de connexió amb la font de sabor i la font de llum que és Déu mateix per part nostra. Quantes forces gastades per voler ser o aparentar de ser allò que ja sóc quan només em cal prendre’m més temps per connectar-me millor a la xarxa d’origen de tot això que és Déu per mitjà de la lectura de la seva Paraula, de la pregària, de l’Eucaristia, de l’amor al proïsme!!!!

Em preocupa també perquè, curiosament, Jesús no sembla preocupat per un “excés de sal” en el nostre testimoniatge, sinó, més aviat, per si perdem el gust. Si en lloc de sal esdevenim, per exemple, sacarina, quelcom sintètic, artificial. I em preocupo perquè això em qüestiona: ¿I si en lloc de portar la sal, el gust, de la vida en Crist, de l’alegria de creure en Déu, de viure en la seva comunió, del que significa ser cristià, porto avorriment, una fe que no es pot contagiar ni compartir, o una fe light feta a mida, una fe en Déu aigualida, immadura o a la carta? ¿Quina mena de fe tinc jo? ¿I quina mena de fe comparteixo, una fe catòlica o una fe sectària?

Em preocupa igualment el tema de SER llum. Jesús també dóna per suposat que ho som, de llum. I declara que aquesta no es pot amagar, és més, vincula aquesta llum a les obres que fem i que, de fet, parlen més eloqüentment que les nostres paraules de la nostra fe, del Déu en qui creiem, de l’Església que estimem. ¿Quina diferència hi ha entre el que parlo i el que visc? ¿Quins interessos en mouen en tot allò que faig?

Avui celebrem Sant Domènec de Guzmán, el fundador dels dominics. Segons un biògraf de l’Orde, el beat fra Jordà de Saxònia, aquesta era la manera de ser de Sant Domènec: Hi havia en ell una igualtat d’ànim molt constant, excepte que no es commogués per la compassió i la misericòrdia. I com el cor alegre alegra la cara, el seré equilibri de l’home interior apareixia cap a fora en la manifestació de la seva bondat i en la placidesa del seu rostre (...) Per tot això s’atreia amb facilitat l’amor de tots. Tant bon punt el veien entrava sense dificultat en llurs cors. Onsevulla que es trobés, de camí amb els companys, en alguna casa amb l’hostatger i demés família, entre magnats, prínceps i prelats, sortien sempre del seus llavis converses constructives i abundava en exemples amb els que inclinava l’ànim dels oients a l’amor de Crist i al menyspreu del món. De paraula i d’obra es mostrava per totes parts com un home evangèlic. Durant el dia, ningú més comunicatiu amb els frares o companys, ningú més amable. A les hores nocturnes ningú més insistent en les vigílies i oracions per tots els mitjans (...) Lliurava el dia al seu proïsme, la nit a Déu (...) [J. Saxònia, Orígens de l’O.P., n. 103-105].

Així era Sant Domènec, d’aquesta manera era sal i llum entre els seus, que amb la seva intercessió nosaltres també puguem ser-ho entre aquells que Déu vulgui posar en el nostre camí.