Maria en el pòdium del cel (Assumpció 2012)

Durant el Jocs Olímpics el pòdium, amb els esportistes esglaonats al seu damunt, ha estat una imatge habitual en els en els mitjans de comunicació. El pòdium escenifica, amb el lliurament de les medalles, la victòria i el reconeixement. L’himne nacional del vencedor arrodoneix i solemnitza la cerimònia.

L’Apocalipsi ens descrivia, a la primera lectura, quelcom semblant: l’escenificació d’un pòdium celestial, amb himne final inclòs. En el graó més alt, i de forma indiscutible, hi havia el santuari celestial que exhibia l’arca de l’aliança com si fos la medalla. En el segon graó, apareixia una dona vestida de sol i agombolada per la lluna que lluïa, a tall de medalla, una corona de dotze estrelles. En el tercer graó sorgia un batallador imprevist: un gran drac roig amb set caps i deu banyes. Portava, com a medalla, set diademes: una sobre cada cap.

Per a nosaltres es tracta d’un pòdium surrealista o de pel·lícula fantàstica; però no pels seus primers destinataris, cristians i cristianes de finals del segle I i principis del segle II. Coneixien aquestes imatges de la literatura jueva apocalíptica que utilitzaven per recrear en l’àmbit celestial l’opressió de l’imperi romà, les revoltes jueves i les persecucions de jueus i de cristians.

En aquest escenari terreno-celestial l’espai més preeminent és per a Déu, el vencedor indiscutible de la història humana, no l’imperi de torn. En segon lloc apareix una dona resplendent i triomfant que simbolitza el poble d’Israel, coronat per les seves dotze tribus. En tercer lloc apareix un drac roig que simbolitza l’agressivitat de les forces del mal, encarnades en els grans imperis de la història representats pels set caps i les deu banyes.

La imatge del pòdium esdevé definitiva: Déu és sempre el vencedor absolut. Israel, a distància, i malgrat les persecucions, també ha vençut. El tercer lloc, i darrera Israel, és per les forces del mal. Aleshores sona, solemne, l’himne del guanyador: “Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu regne, i el seu Messies ja governa”.

Aquest Messies que neix d’Israel és, evidentment, Jesús. Per això la tradició cristiana posterior associa la figura de la dona coronada amb Maria: per la seva condició victoriosa al cel, per la seva proximitat i alhora diferenciació amb Déu, pel seu triomf sobre les forces del mal. El relat de l’Apocalipsi, malgrat les dificultats inicials d’interpretació, és molt escaient per a expressar la festa d’avui: l’Assumpció de Maria al cel o, seguint la denominació de l’Església oriental, la Dormició de Maria.

L’Església d’orient i occident celebra, amb aquesta festa, la Pasqua de Maria, la seva mort, resurrecció i pujada al pòdium del cel. L’Església prega avui, també, perquè l’ésser humà pugui pujar al tercer lloc del pòdium, vencent definitivament les forces del mal. Aleshores, amb Maria, cantarem a Déu l’himne del Magnificat: “Les obres del seu braç són potents. Dispersa els homes de cor altiu. Derroca els poderosos del soli i exalça els humils”.