Primer matí a Jerusalem. Agombolats per les laudes i la missa conventual, sortim al carrer. Ens acarona la tebior dels primers raigs de sol, que s’alça radiant sobre les muntanyes encalitjades de la Transjordània.
Una càlida serenitat amara l’atmosfera. Vehicles i vianants semblen marxar de puntetes i silenciosos per no alterar la placidesa que els envolta.
L’impertorbable pedra calcària de les voravies i de les cases resta endolcida per l’amable brillantor que li provoquen els raigs de sol, talment com el que experimenta el nostre interior, assuaujat de tanta calidesa i lluminositat
Les palmeres, oliveres, tarongers, llorers, moreres... que llueixen en els patis i entrades dels edificis; els nombrosíssims parterres de flors i mates d’espígol, romaní i sàlvia que decoren els carrers; les branques de gessamí que pengen dels tancats..., apaivaguen la rudesa de la pedra blanca, que ho decora i protegeix tot amb una austeríssima dignitat.
Un cop més, una dolça tendresa emociona la nostra ànima al trepitjar l’empedrat d’aquesta ciutat santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada