diumenge, 31 de juliol de 2011

Àpats sublims (Diumenge 18)

Hi ha una notícia d’avui que ens haurà preocupat més que l’avançament de les eleccions espanyoles: a on anirem a sopar ara que han tancat el restaurant el Bulli? Suportarem els dos anys d’espera per continuar gaudint de les seves excel·lències culinàries?
L’especialíssima festa de tancament del restaurant –a la qual no vam ser convidats-, té unes oportunes connexions amb les lectures d’aquest diumenge que també parlen d’àpats extraordinaris, explicats respectivament pel profeta Isaïes i per l’evangelista Mateu.
El profeta Isaïes anuncia una multitudinària invitació divina, no exactament a menjar, sinó a beure, i també a comprar sense pagar productes exquisits com el vi i la llet. Es tracta d’una mena de rebost diví gratuït on hi ha per a tots. No ens atrevim a fer comparances amb el selecte restaurant amb la frase “¿Per què malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?”, perquè els qui han pogut sopar-hi confessen que es tracta d’un espectacle gastronòmic inigualable, i són uns diners molt ben gastats. Però sí que subratllem quelcom que esdevé inqüestionable. Déu afirma “Veniu a mi i us saciareu de vida”. Això ja són paraules majors.
L’evangelista Mateu sí que ens recrea un àpat: allunyat de les poblacions, com el famós restaurant; dirigit extraordinàriament per Jesús, com el famós cuiner. Però les diferències són notables i, encara que ens costi de creure, a favor de Jesús. El prestigiós cuiner es dedica a deconstruir exquisidament els aliments, però Jesús té un estil oposat: els multiplica directament; i a més, agafant el primer que troba: cinc pans i dos peixos. El sopar festiu del restaurant tenia un nombre tancat de convidats, però en l’àpat de Jesús no hi ha por a fer curt, n’hi haurà per a tothom qui vingui, i fins i tot en sobrarà. Un altre detall, aquest menor, però significatiu pels qui som creients: “Jesús, alça els ulls al cel i digué la benedicció”. Un àpat beneït té més bon gust i es paeix millor. Per últim, Jesús no sols dirigeix l’àpat, sinó que guareix els assistents malalts. En definitiva, el xeflis de Jesús és converteix en quelcom divinament sublim.
Algú ens podria dir que toquem de peus a terra, que la multiplicació dels pans i dels peixos és un relat metafòric, com el del profeta Isaïes. En canvi, el sopars del Bulli sí que són una realitat, i a més sublim. Acceptant la crítica, tocarem de peus a terra, i començarem dient que aquesta excel·lència gastronòmica és assequible només a unes poques i selectes butxaques. En canvi, els àpats i rebosts qualificats de metafòrics esdevenen una realitat tangible en tots aquells recintes religiosos i no religiosos on s’acull gratuïtament a tothom que té necessitat d’un àpat calent o se’ls subministra queviures per tirar endavant.
Aquesta setmana passada escoltàvem la notícia, mediàticament irrellevant, que els excedents d’aliments distribuïts per la Unió Europea – i que són una base fonamental pel donar aquest esmentat suport alimentici-, quedaran imminentment reduïts al 30%. En breu, els restaurants i rebosts “metafòrics” multiplicaran discretament els cinc pans i els dos peixos que tinguin, i continuaran acollint i servint els necessitats. Això sí que és sublim. Això sí que és tocar realment de peus a terra.