dimarts, 19 de juliol de 2011

Només els cecs el veuen (Cròniques jerosolimitanes 23)

La cua per accedir a la tomba de Jesús, en la basílica del Sant Sepulcre, avui és llarga. El nostre grup haurà d’esperar gairebé una hora per entrar a venerar, només uns instants, aquest lloc sant.

No és fàcil mantenir la concentració durant l’espera i, quan som a prop, l’afany per entrar ens domina, car és un dels moments més esperats del pelegrinatge. Són massa coses que haurem de fer alhora: observar els detalls de la construcció, buscar on racó on situar-se, concentrar-se, pregar, fer fotografies...

El monjo greco-ortodox encarregat de posar ordre ens agafa pel braç i ens diu amb èmfasi:

-Digues al grup que els únics que veuran a Déu dins la tomba són els cecs!-. Adonant-se que triguem a reaccionar, segueix parlant:

- Saps per què? Perquè no porten càmera de fotografiar... Digues això al grup abans d’entrar!- insisteix amb simpàtica convicció.

Complert l’encàrrec del monjo, i feta la veneració de la tomba, deixem una estona lliure perquè cadascú visiti lliurament la basílica. Ens asseiem en un dels bancs que hi ha davant la capella del sepulcre i, tancant els ulls, ens imaginem que som un cec que entra a venerar la tomba de Jesús.

El monjo tenia més raó que un sant!