Hi havia una vegada un beduí que tenia una filla molt bella. Arribà el dia en que decidí que era el moment de trobar-li un espòs adient. A l’hora de fer la tria, posà una prova als pretendents: la seva preciosa filla es casaria amb qui reeixís a romandre en una tenda tancada, amb el foc encès, i suportant llargament el fum.
Vingueren tres homes. El primer entrà en la tenda plena de fum i sortí al cap de poca estona. El segon home romangué més temps. El tercer resistí molt més que els altres dos, i sortí de la tenda quan les llàgrimes li queien abundantment dels ulls, irritats a causa del fum. Amb quin dels tres homes, aquell pare, casaria la seva preciosa filla? Amb el primer, perquè no es pot i no s’ha de forçar a ningú a fer quelcom carregós contra la seva voluntat, perquè altrament, qui ha estat obligat a fer això, pot reclamar el dret a una reparació. La llibertat és un bé suprem, i és considerat un home veritable qui no es deixa coaccionar a fer quelcom que no vulgui.
Vingueren tres homes. El primer entrà en la tenda plena de fum i sortí al cap de poca estona. El segon home romangué més temps. El tercer resistí molt més que els altres dos, i sortí de la tenda quan les llàgrimes li queien abundantment dels ulls, irritats a causa del fum. Amb quin dels tres homes, aquell pare, casaria la seva preciosa filla? Amb el primer, perquè no es pot i no s’ha de forçar a ningú a fer quelcom carregós contra la seva voluntat, perquè altrament, qui ha estat obligat a fer això, pot reclamar el dret a una reparació. La llibertat és un bé suprem, i és considerat un home veritable qui no es deixa coaccionar a fer quelcom que no vulgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada