dijous, 5 d’agost de 2010

Ambient religiós (Dijous 18)

Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?” pregunta Jesús als seus deixebles. Una aproximació sociològica a les respostes rebudes ens revela una dada important: Jesús és associat a personatges destacats de la tradició religiosa jueva: Elies, Jeremies, un antic profeta; també és associat amb un personatge religiós de l’època com Joan Baptista.

Aquells jueus i jueves contemporanis de Jesús – el que avui en diríem l’opinió pública- captaven en ell quelcom especial, i ho expressaven amb llenguatge i categories religioses, per la senzilla raó que el testimoniatge de Jesús era inqüestionablement religiós, i perquè vivien en un context on els referents culturals i socials eren religiosos.

Una enqüesta ben feta sobre Jesús en la nostra societat laica catalana actual ens donaria unes definicions molt diversificades, des d’algunes de patètiques a altres de ben religioses. No obstant, intuïm que l’opinió pública majoritària donaria una definició conforme a l’ambient que respirem: asèptica i desentesa.

Els musulmans, que mirem de reüll, malgrat no creguin en la divinitat de Jesús –com la nostra societat laica-, al menys afirmen que és un dels grans profetes i, si més no, podem parlar de Jesús sense embuts des de la vessant religiosa.

Ens haurem d’associar amb ells per reevangelitzar la nostra societat? O potser amb els budistes, que estan de moda?