dimarts, 3 d’agost de 2010

Miracles i prodigis de Jesús (Dimarts 18)

L’escena evangèlica al voltant del llac ens mostra a Jesús obrant prodigis sobrenaturals: camina sobre l’aigua, amaina el vent, i tots els malalts que li toquen el mantell queden guarits. Tot plegat és tan meravellós que ens deixa impressionats. Aquesta és, en definitiva, la pretensió del relat: deixar bocabadat a l’oient perquè proclami, com els deixebles: "Realment sou Fill de Déu".

Complementant la lectura creient, hi ha un debat obert sobre la veracitat dels fets extraordinaris de Jesús, que podem resumir en forma de pregunta: es tracta de fets reals o simbòlics? Els posicionaments prèvis sovint condicionen la resposta, que acostuma a estar polaritzada pels dos extrems: que són 100% reals o que són 100% simbòlics.

Nosaltres, modestament, també diem la nostra. Quan Jesús calma tempestes i ventades, camina sobre l’aigua, o multiplica pans i peixos, creiem que es tracta de relats simbòlics. Tenim escenes paral·leles amb Moisès, amb Josuè aturant el sol, amb Elies i la gerra d’oli i farina que no s’esgota, amb Eliseu multiplicant pans.

Quan Jesús fa guaricions opinem que acostumen a ser fets reals. Tenim l’argument que –segons els Fets dels Apòstols- els seus deixebles es caracterítzen perquè fan guaricions en el seu nom. També llegim en la literatura jueva dels segles III, IV i V (Tosefta i Talmud) que cal prevenir-se d’aquells veïns jueus que guareixen en el nom de Jesús, un detall curiosíssim.

Sobre la reanimació de morts com Llàtzer, el fill de la vídua de Naïm, o la filla de Jaire, no ens atrevim a dir res.