El mot transfigurar prové del grec i literalment vol dir: “anar més lluny, anar més enllà de la figura”. És el que Déu fa en l’evangeli: ens mostra el “més enllà” de la figura de Jesús, ens mostra el seu rostre diví.L’escena de la transfiguració és un regal celestial a Pere, Jaume i Joan. Es tracta d’una experiència real expressada amb imatges religioses de la tradició jueva: aparicions de Moisès i Elies glorificats, núvols i veus divines. En definitiva, veient a Jesús, els tres deixebles assaboreixen el cel!
Actualment tenim múltiples propostes per tocar el cel, i també de forma espectacular: sopant en llocs selectíssims, conduïnt cotxes que sembla que volin, prenent drogues de disseny o pastilles que estimulen la virilitat. També se’ns convida a tranfigurar-nos, a anar “més enllà” de la nostra figura amb robes, calçats, maquillatges, pentinats i cirugies, que enlluernaran als qui ens mirin.
Posats a comparar, és millor la proposta evangèlica de tocar el cel, potser més intangible i tènue, però que manté l’expectació i la vibració en tot moment. Les altres propostes, després de la fascinació i l’ascens inicial, t’enfonsen en l’abisme de la insatisfacció i la frivolitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada