La condició humana té per costum elogiar les coses grans. Nosaltres farem l'elogi d'una cosa petita. A quatre quilòmetres d’Assís hi ha una capelleta de capacitat molt reduïda anomenada Santa Maria dels Àngels. De tant petita, se li donà el sobrenom de “Porciúncula”. Allí, un home petit d’estatura, Francesc Bernardone, inicià un nou estil de vida evangèlica. Allí, una jovenenta anomenada Clara Offreduccio rebia, anys després, l’hàbit religiós. Allí, Francesc obtingué del mateix Jesús la indulgència del “perdó d’Assís”. Allí se celebrà el “capítol de les esteres” que aplegà més de cinc mil frares en els inicis de l’orde franciscà. Allí, moria Francesc, despullat i a terra, l’any 1226.Aquesta capella, arquitectònicament insignificant, acollí uns homes i dones insignificants. Han passat els segles, i aquest lloc i aquests personatges han esdevingut cèlebres. Vuit-cents anys després, la capella és visitadíssima, i els homes i dones de la família franciscana encara malden per fer realitat els ideals de Francesc i Clara: una vida centrada en el seguiment de Jesucrist, viscuda amb senzillesa i discreció, en fraternitat i austeritat, amb joia i afabilitat. Perquè la significativitat de les coses, siguin grans o petites, sols es veu amb els ulls de la fe i amb el pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada