diumenge, 31 de maig de 2009

Pentecosta 2009

Com més siguem, més riurem” diu la dita. El seu significat no és aplegar-se per a passar-la bé, sinó expressar que és bo i positiu fer les coses en grup. Malgrat els matisos que puguem fer el missatge és clar.

Passant al terreny religiós ens inspirem en aquesta dita per dir: “Com més siguem més vibrarem”. La festa de Pentecosta va en aquesta línia. Els deixebles vibren intensament amb la vinguda de l’Esperit Sant quan estan reunits: “es trobaven tots junts en un mateix lloc”, diuen els Fets dels Apòstols. L’evangeli de Joan també expressa que els deixebles estaven aplegats en aquell moment: “els deixebles eren a casa”.

La significativitat de la Pentecosta no és que vingui l’Esperit Sant, sinó que ho faci de forma col.lectiva, o siguem més precisos, de forma comunitària. L’Esperit Sant es rep en comunitat i, com diu la Primera carta als Corintis, es comparteix en comunitat: “Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots”. Amb la festa de la Pentecosta es compleix el desig que Moisès expressa en el llibre dels Nombres: “Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!” (Nm 11,29). Això és el que celebrem avui!

L’Antic Testament també proclama obertament la vinguda de l’Esperit Sant, però ho fa sobre persones concretes. El text més conegut és el que Jesús es fa seu a la sinagoga de Natzaret quan pren el rotlle del profeta Isaïes i llegeix el fragment del Servent Sofrent de Jahvè que diu: “L’Esperit del Senyor reposa damunt meu”. Però ara, amb la festa de la Pentecosta, el singular es converteix en plural. “L’Esperit del Senyor reposa damunt nostre” seria la proclama de la festa d’avui. Jesús ens ho corrobora en l’evangeli quan ho anuncia, també en plural, als seus deixebles: “Rebeu l’Esperit Sant”.

L’Esperit Sant té la particularitat de ser assembleari i no jeràrquic i és vessat indistintament sobre tots els qui estan aplegats. Aquesta dimensió assembleària de l’Esperit diví, que tots coincidiríem a qualificar d’ideal, provocà de bell inici els seus evidents estires i arronses. Sant Pau en parla llargament en la Primera Carta als Corintis. Pau, conciliador, insisteix que els dons particulars de cadascú es posin sincerament al servei de tots, però posa una mica d’ordre: primer són els apòstols, després els profetes, tercer els mestres, i així va fent una llista que no perd de vista en cap moment aquesta dimensió assembleària de la comunitat.

A tots ens agraden els lideratges, ja sigui per seguir-los, ja sigui per criticar-los, ja sigui per rebutjar-los. Però l’Esperit Sant ens proposa una altra manera de funcionar, més responsable, més compromesa, més respectuosa, més positiva, més participativa, més complicada, més autèntica. El dia que ho aconseguim serà la Pentecosta definitiva! Ja no en caldrà cap més!